SANTA EULÀLIA de BARCELONA

Eulàlia, la ben parlada,
del desert de Sarrià,
Cristiana convençuda,
ben jove, donares la vida
per creure en la Veritat.

La ciutat et contemplava
Embolcallada de neu,
Com sota un mantell de puresa
Pels carrers del Barri gòtic,
restares “vestida de Déu” .

Valenta, ferma, senzilla,
amb una suau fortalesa
defensares la teva fe.
El governador de Roma
amb mil i una promeses,
no et feu canviar de parer.

Sabies bé en Qui creies
I estimaves la teva fe;
Per això la proclamares amb força
fins a morir en una creu.

Patrona de la ciutat,
patrona de tots els joves
Vetlla de manera especial
pels joves que, com tu,
Avui caminen pels carrers de Sarrià.

La catedral guarda, gelosa,
el que resta del teu cos
I la joventut catalana
guarda l’herència preuada
de la teva ànima enamorada,
ànima de noia jove
que estimà Jesús
per damunt de tot.