jueves, 26 de noviembre de 2009

ELS COLORS DE L’ADVENT

L’Advent té color esperança;
Verd que posa al cor fidel
la joia del que sap a Qui espera,
la pau de qui mira al cel

Tons de verd ens acompanyen
a fer via vers Nadal.
Verd de molsa i d’argelagues,
Verd d’espera i de constància,
Verd de terra conreada,
Verd suau.

I en la segona setmana
l’Advent pren colors de cel;
Blau molt clar de matinada,
Blau intens a la vesprada,
Blau que aixeca els ulls enlaire
Blau d’Humanitat salvada,
Blau cel.

Morat veiem a l’església,
Morat porta el celebrant,
Morat no es pas de tristesa...
A la tercera setmana,
sentim ja que el cor ens balla
Que vindrà!, que l’esperem!
I el morat ens diu: “No encara,
però ve”
Morat somrient

I el to de l’aigua més clara,
El blanc net i transparent
Ens prepara la nostra ànima
Mentre va avançant l’Advent.

Som a la quarta setmana
I tots els colors s’afanyen
per fer el blanc més lluent!
Tots els colors acompanyen
Els darrers jorns de l’Advent.

Tots els colors es desviuen
per engalanar la Cova
la Cova pel Déu que arriba

domingo, 22 de noviembre de 2009

CRIST REI

Els reialmes de la terra
No son com el de Crist Rei.

Un Rei que estima i es dona,
Un Rei clavat a la Creu,
Un Rei que es ben viu
I regna al cor
dels qui el volen seu.

Un Rei que venç la malícia
I el pecat i fins la mort,
Un Rei de Pau i Justícia
Un Rei que s’estima el món.

Bon Jesús, Rei de ma vida,
D’un Reialme tan senzill
que fins sembla fet a mida
I es mida de Paradís!

Crist Rei, Crist Fill de Maria
Crist que regna i venç i impera
Crist que mira la nostra vida
amb els ulls de qui sempre espera!

Tanqueu aquest any que acaba,
segelleu el que conté,
refeu tot el que li manca,
regneu sobre el temps que passa
i Beneïu l’any que ve.

UNA DECISIÓ D’ESTRASBURGO

Majestat sempre admirada
Dalt d’un estrany tron reial,
que uneix en una abraçada
els quatre punts cardinals!

Majestat en Creu clavada
sou signe de pau pel món!
No hi fa res si nous volen ara,
si molesteu dins d’un aula,
des de la Creu sou el Mestre
i regneu al fons dels els cors!

Jesús, Mestre que ensenyareu
la gran lliçó de l’amor
des d’una càtedra estranya:
La Creu, salvació del món,
on paraules segellareu
I signareu amb la mort!

Creu sagrada, Creu aimada,
Creu, arrel de civilització ...
Europa desmemoriada
podrà no fer-la visible
però mai podrà arrancar-la
de la història de debò!

I si un tribunal ingenu
creu poder esborrar-la del tot,
des de la Creu,
el Crist que regna,
joia immensa,
sempre ens té present a tots.

lunes, 2 de noviembre de 2009

TOTS ELS FIDELS DIFUNTS

Tensió entre mort i vida,
Misteri d’ombres i llum,
Vida que comença un dia
Vida que serà plenitud!

La mort es una trobada
Amb qui ens estima mes que ningú
Vida – diàleg – encontre
Pot tenir-li por algú?

Amb Ell viuen i ens esperen,
altra riba del Jordà celestial
Els qui vetllen per tot nosaltres,
Son els qui ens han estimat tant!

Sant i Difunts,
Festa de vida
Difunts que avui
Ja son sants

I mentre anem per la vida,
Mentre fem camí a la vall
La mirada ben enlaire
I el cor enlaire, allà dalt,
Que les guspires de la glòria
Ens arriben aquí baix.

domingo, 1 de noviembre de 2009

TOTS SANTS

Tots sants?
Doncs SI, tots sants!
Homes i dones,
Joves i ancians,
Tu i jo i nosaltres
Cristians, batejats,
Laics i bisbes,
Consagrats...
Tots sants!

Fills de Déu
I de l’Església.
Ens calen títols mes grans?

Germans,
Només hi ha una tristesa
la de no ser sants!