ADVENT 10

Final i començament,

l‘hivern que tot just s’estrena,

flaire de molsa arreu

i el gust de la nova espera

L‘Advent parla d’esperança,

L’Advent es tot ell anhel,

L’Advent comença l’historia

Ve a nosaltres l’Emmanuel!

L’Advent te quatre camins

que ens menen cap el Messies,

L’Advent encén els llumins

del Sol de tots els migdies.

Caminet que ve de lluny

des de l’Antiga Aliança,

un profeta fa camí

Amb paraules d’esperança

Camí que ve del Jordà,

Camí que espera i prepara.

Camí de Joan Baptista,

Precursor que l’anunciava

Camí que ve d’un poblet

perdut en verdes muntanyes

Ain Karim guarda el secret

d’Isabel que serà mare

Però el camí mes preuat,

el camí que eixampla l’ànima,

es el que arriba a Betlem

des el Si de l’Etern Pare

Tots els camins de l’Advent

tenen color d’Esperança!

Seguim-los! Van a Betlem

Déu ve a nosaltres, s’atansa!

CRIST AL COR DE LA HISTÒRIA

En acabar l’any litúrgic,

I a les portes de l’advent,

una festa ens surt a rebre

Festa de Crist, Rei Suprem

Que estranyes avui les paraules

que parlen de Crist com un Rei!

Les monarquies son rares,

no son paradigmes fidels

Crist es Rei de Justícia,

Crist es el Rei de la Pau,

Crist ens vol fills d’un sol pare

Crist!, un Rei sense palau.

Es un reialme que parla

de bondat, d’amor, de fe

Es reialme que fa mirar enlaire,

però, es reialme molt proper

Crist, que es Déu i Creador,

ens regala la Natura.

Crist es nostre Bon Pastor,

i pare de tota criatura,

que ens vol persones felices,

i ens omple de tots els bens,

que parla de Misericòrdia

i camina prop dels seus

Crist Rei, Senyor de ma vida,

Doneu-me ànima de fill.

Rei de les vuit Benaurances

Guieu-me per vostres camins

CONSAGRACIÓ SAGRADA FAMÍLIA

Una fe ben arrelada

I una capacitat molt gran

anaren forjant l’artista,

el geni, el bon cristià.

Convertí pedra en pregària,

feu de la Natura un cant

“Hosanna” criden les pedres,

a la vista, Misteris grans

Déu present dintre la història,

Déu compartint plaça i carrer

Déu que ens mostra el seu Misteri

a qui el mira amb cor sincer

Temple que enlaira la terra

i la porta cap el Cel,

Tots cabem a la Sagrada Família,

la vida se’ns torna anhel

Desig d’abastar la Glòria,

Sempre més amunt, més alt

Paraula de Déu proclamada

en la pedra, en els vitralls.

Orgull de la nostra terra,

Símbol de la Ciutat Comtal

Sou Fogar de totes les ànimes

Sou pregària, sou un bell cant

Obra d’un geni i d’un poble

que ens diu molt alt i molt clar

que Déu viu entre nosaltres,

que vetlla pels seus infants

Tant l’alta Teologia

Com la fe de qui no en sap tant

Trobem expressió adequada

En aquesta catedral

Dedicat a la Família

de Déu fet Home, germà gran,

es llum per aquesta centúria,

es per tots un gran mirall

Manyanet dalt de la Glòria

amb Gaudí al seu costat

gaudeix de l’obra ben feta,

i ens parlen de santedat

Beneïts qui la construeixen,

Beneït qui la va començar,

Beneïts qui en tingué la idea,

Beneït qui l’ha consagrat.

Orgull de la nostra terra

Símbol de la Ciutat Comtal

Sou Fogar per totes les ànimes

Darrera gran Catedral!