OMPLIU

Ompliu-me de llum, Senyor,
Embolcalleu-me de Vós,
Porteu-me fins el Tabor
Que contemplant-Vos radiant
Tal com sou, Déu, Fill de Déu,
Senti com Pere, el desig
De quedar-me sempre allí
Prop de Vos, viure i morir.
Però cert que tinc un Bell Tabor
Al Sagrari on sempre hi sou
al Sagrari, Hoste Diví,
Vos m’espereu dia i nit
on sempre puc acudir
on puc rebre-us ,
fet U amb mi...
Bon Jesús Eucaristia
Transfigurat o fet Pa
Vos sou el Déu de ma vida!
Que cada dia, Senyor,
quan jo vagi a combregar,
resti menys de mi mateixa...
Fins que un dia, Rei Diví
dalt la Glòria amb Vos per sempre
Vos ho sigueu TOT en mi.

MARE DE DÉU DEL CARME

Veles esteses sobre el mar
Vaixells engalanats
Pregàries a flor de llavis
Esclat de fe i religiositat.

La mar té tantes sorpresas!
Hi ha tants perills a la mar!
Que us necessitem Senyora
Mare de petits i grans
Siguin grumets o patrons,
Tots els qui van embarcats,
Els hical per la travessa
Un timó, un capità
Requereixen una Estrella
Que els guii dintre la mar
I embarcats a la vida
Igual que ho som dins el mar
Ens feu molta falta Senyora
Mare de Déu del Carme
Regina de platges i costes
Protectora de la mar.

SANTISIMA TRINITAT '11

Misteri de Déu,
Misteri insondable.
Déu que es Esperit
i el Fill i es Pare.

Déu al fons dels cors
fent camí amb nosaltres
Déu Totpoderós
I tant proper a l’ànima!

Misteri de Déu
Misteri inefable!

Cal, poc a poquet,
Apropar’s-hi amb calma
Demanar-li a Ell
D’entrar-hi en contacte
Contemplar el Misteri
i, agenollar-se
Agrair el Do
Sense masses paraules

Misteri de Déu,
Misteri que encanta!

Déu que es Relació,
Déu que es Pare i Mare,
Déu que, essent U,
es Tres i ens aima

Misteri de Déu,
Trinitat tan Santa!

Mai hauríem gosat
Pensar o somniar-la:
Déu Pare, Déu Fill,
Déu Esperit amb nosaltres

Vos que ens ho heu revelat
Vos, Trinitat Santa,
Feu-nos també el do
De contemplar-Vos ara
Obriu-nos el cor
aclariu-nos la mirada
perquè us puguem veure
amb els ulls de l’ànima
I que ens acostem -
transformats en pregària -
Per dir-vos de cor
Gràcies, Trinitat Santa!

PENTECOSTA- 2011

Foc i vent omplen la casa,
Foc i vent al fons dels cors,
Foc que crema,
foc que inflama Foc de Déu,
Foc!

L’Esperit que Déu envia
canvià els apòstols del tot;
desprès de la seva vinguda
ja no hi hagué cap traïdor;

se’ls acabaren els dubtes,
les febleses i la por...
i testimoniaren l’Evangeli
fins i tot amb la seva mort!

Esperit de Pentecosta
Vent fort, Vent poderós,
Imatge de Déu que ens parla
de llum, de vent, d’escalfor,
que il·lumina i acompanya,
que ens empeny i que ens fa forts!

Si Déu viu entre nosaltres,
Si ha donat el seu Esperit al món,
Com es que la por ens paralitza?
perquè no som sants de debò?

Ell fa noves totes les coses,
Ell dona vida fins als morts,
Ell es força, es alegria,
Es joia i es consol

Ell ha vingut a donar-nos vida
a regalar-nos els seus dons
Ens dona Sabiduria,
Enteniment i Consol

I perquè sap que som febles,
I ens coneix a tots del tot,
ens ve a donar Fortalesa
que ens permet de viure en el món

Com que errem moltes vegades
I no sabem on anar,
ens dona Consell de Pare Consell,
per saber-ne donar

I perquè es el nostre Pare
i ens estima de veritat,
ens regala, a mans plenes,
el gran do de la Pietat,

que ens fa sentir fills del pare
Fills en el Fill, l’Estimat,
perquè anem per la vida
contents i ben confiats

Encara te un do per nosaltres,
El Sant de Déu, l’Esperit Sant.
Perquè sentim la distància
i sapiguem valorar
la grandesa de l’Altíssim,
de Déu, el Pare Eternal

ens regala un do discret,
el do que sap reverenciar;
Temor de Déu l’anomena,
però no perquè ens faci por...
es temor de reverencia
es temor d’adoració
es temor que ens fa present
la grandesa del Dador!

Beneïda Pentecosta
Foc que ens escalfa el cor
Foc que crema les clofolles,
Foc que ens fa a tots millors.
Foc que crema, foc que inflama
Foc de Déu, Foc!

MONTSERRAT

Roques fermes

plenes d’aigua

Roques que miren el cel

sou tron per Santa Maria

per la Mare del Bon Déu

Roques altes, fent corona

pedestal que acosta el cel

Roques on arrelen arbres

on sempre hi canten aucells

Roques del bell Montserrat

sou altar de la Verge Bruna

sou Magnificat de pedra

sou orgull de Catalunya

sou nostre mes ferm baluard

Senyora, Santa Maria,

que vetlleu des de aquests cims aimats,

cuideu vostres fills que us invoquen

feu de cada cor que us estima

un Montserrat.

TRANSFIGURACIÓ

Transfigureu-nos, Senyor!

Acosteu-nos a la vostra Llum,

la Llum que es plena d’Amor,

Amor que ens porta a gaudir

de la vostra gran Bondat,

Amor que fa viure el cor

Transfigureu-nos, Senyor!

Acosteu-nos al vostre Cor,

Deixeu que el nostre batec

Vagi d’acord amb el Vostre

I que el nostre pensament

Cerqui sempre el Vostre Rostre

Transfigureu-nos, Senyor!

Feu-nos viure prop de Vos,

Deixeu-nos pujar al Tabor

I, havent vist el Resplendor

com aquells primers apòstols,

acompanyeu-nos, Senyor,

a baixar al “cada dia”,

sigueu nostra companyia.

Transfigureu-nos, Senyor!

DIMECRES DE CENDRA-2011

Dimecres de Cendra,
Caliu de Resurrecció

Cal un foc que ens purifiqui,
Foc que cremi el que no es bo,
Foc que aquilati la vida,
Foc que ens permeti un cor nou.

Dimecres de Cendra,
Caliu de Resurrecció.

Portem massa brossa a dins,
com bé cantava el poeta,
Portem el cor ple de runa
Cal un foc per fer neteja.

Foc que ens faci espai a l’ànima,
Foc que ens abrandi el cor,
Foc que, fent Cendra dimecres,
Pugui encendre un Diumenge nou.

Cendra de Dimecres
Caliu de Resurrecció.

L’Esperit que tot ho escalfa
es qui ens pot portar aquest foc.
Foc de Dimecres de Cendra
Que, si bé mira a la Passió,
La finalitat es una altra
Es foc de Resurrecció.

Dimecres de Cendra
Brases de Resurrecció.