Advent

Cauen fulles, cauen fulles,
La pluja ho decora tot.
Els carrers s’han tapissat
de colors marrons i ocres..
L’Advent ja és a les portes
I per Nadal falta poc.

Advent és el temps dels pobres,
dels qui ho esperen tot de Déu;
dels qui viuen, canten i ploren,
guiats només per la fe

Advent és temps d’Esperança
És temps de joia i de pau
És un temps de benaurança
Estrofes amb Al.leluia!
Es preludi de Nadal.

Els profetes i els apòstols
Ens senyalen el camí.
Camí que hem de fer els homes
Ple de molsa i romaní.
Camí que puja i que baixa...
I que no podem fer sols.
És camí de rocs i sorra,
És el camí de tothom

De la mà de Santa Maria
El camí se’ns fa més dolç
Ella és de l’Advent, Regina
Ella, la que esperà amb tot el cor
El qui duia a les entranyes
Jesús, Redemptor del mon.

Cauen fulles, cauen fulles
I la pluja en fa un estor..
Dibuixen tantes figures!
Però totes tenen un to
El color de l’Esperança.
NADAL JA ÉS MOLT APROP.

SANTA CECÍLIA

Les notes s’agrupen
en un bell acord
que traspassa els segles,
Cecília, romana,
de Déu tens el to.

Romana i patrícia,
cristiana i esposa,
de valent cavaller,
un càntic resum
tota ta vida.
Amb diferents notes
feres gran concert.

Harmonia plena
fou la teva vida.
Hi cantaren àngels
que et feren costat,
i al cor de l’aimia
només un anhel
tornat melodia:
Jesús, Fill de Déu.

El Trastevere encara
en guarda memòria...
Hi viu la presència
de la teva vida
curulla de sons.
I al cor de la fe
de la Roma Eterna,
vora d’altres màrtirs
queda la constància
d’una vida plena
d’un amor sens límits
d’un amor sens fons.

L’artista et plasmà
en un bloc de marbre;
des d’allà ens recordes
a tot el jovent
que la teva música
sona tan esplèndida
perquè en cada nota
hi ha senyals de Déu
I que el Cantus Firmus
de la teva vida
Té un tema únic:
JESÚS, L’ÚNIC DÉU!

Dos Protectors Adients

Doctora alemanya
Fou Edith Stein !
Charles de Foucauld,
Francès atrevit!
Lluny en temps i espai,
iguals en la fe.
Joves convençuts,
joves transformats.
Plens de l’Esperit!

Semblants a tants joves
com hi ha en aquest món,
Déu us esperava
Mentre fèieu via.
Déu us omplí l’ànima,
I l’Alè de la Vida
us feu vibrar un dia
i us cremà al cor

Des d’un desert àrid,
des d’una facultat;
Enmig de tuaregs i
en un Carmel Descalç
diguéreu al món
el que li cal saber:
Que Déu és la Mida
I que no n’hi ha d’altra.
Feliç qui la trobi
Sigui jove o vell
Al llarg de la vida
Mai li mancarà res.

Sant Martí

Martí de capa i espasa,
Sant i ardit cavaller!
Només tenies la capa,
i la donares content
a un pobre que no en tenia
i s’atansà vora teu,
mentre et demanava almoina:
“Si us plau, per l’amor de Déu!”

Altra cosa no tenies
si no espasa i mantell.
Desembeinares l’arma,
partires en dos la capa,
Meitat teva, meitat per a ell.

Sense cap cerimònia
et semblà normal el gest.
Si jo en tinc...
i a ell li’n manca,
compartir és el més adient.

El que no podies creure
El que se’t gravà a la pell
és que qui rebé la capa
fos el mateix Fill de Déu!

Misteri! gran meravella!
Només història?
No, és un fet ben present.
Homes i dones d’arreu,
Tots portem empremta divina,
Tots som Imatge de Déu
El que fem a qualsevol altra
Sempre es fet al mateix Déu.

Sants i Difunts

Sants i Difunts
Son festes unides,
Son festes que parlen
De cel, d’amistat,
De gràcia divina
Que sempre acompanya.
Son festes que ens diuen
que Ell es la Vida
I que qui l’estima
mai no morirà.

Les fulles groguegen,
despullen els arbres.
El cel te tons grisos...
i la pluja cau
deixant to de plata
als carrers de novembre.
Fins les castanyeres
Parlen de Tots Sants!

Sants de cel i terra.
Sants d’aquesta vida,
Sants que avui fan via
al nostre costat...
Sants que ja ens deixaren,
però ens fan companyia
Sants que ens queden dintre
Sants ben estimats!!

I entre sants i santes,
Amics i família,
Revivim presències
dels que hem estimat.
d’aquells que fa dies,
camí de la glòria,
han omplert llur vida ...
I ens han avançat.

Al cel ens esperen!
I mentre no arriba
el dia en que, feliços,
puguem retrobar-los
per no perdre’ls mai,
ells cuiden de nosaltres
des de l’altre vida.
Mai sabrem del tot
el que ens han regalat.