NADAL 09

Nadal!
Paraula Plena,
Paraula Viva.
Joiosa estrena
D’un món diví!
Paraula gràvida
que ens diu, alegre,
que Ell, LA PARAULA
Ja es aquí!

PROP DE BETLEM

Prop de Betlem,
Caminets de molsa,
Desig inquiet,
mirada clara,
batecs del cor
que acompanyen l’aire

Passos menuts,
Esperança ampla,
Gràvida de Jesús,
Maria avança.

Camina amb pau,
Josep l’acompanya.
Fan via junts
per senderols de muntanya.
Betlem molt a prop!
La fe es palpa en l’aire.

Tres dies només
I ... el gran miracle

Anem a Betlem.
Preparem-nos l’ànima!
Tant se val per quins camins
- Dreceres o marrades -
ens hi acostarem enguany,
com tantes altres vegades!

Anem a Betlem,
Allà hi ha la Mare!
Damunt quatre palles,
Vora Sant Josep,
Ell neix per tots nosaltres.

SANTA MARIA DE LA O

Senyora, Santa Maria,
Mare de Déu de la O
Senyora capaç d’admirar-vos,
Reina de l’admiració!

La sorpresa i la pregunta
son filles d’un mateix do.
Qui no sap fer-se preguntes,
qui no para esment al món,
tampoc obtindrà respostes
i es perdrà el bo i millor.

Vos, Senyora, us admirareu
i l’Església en temps d’Advent,
ens recorda, una rera altra,
les antífones antigues,
les del gran astorament

O Adonai, i Senyor nostre,
O Saviesa de l’Etern,
O clau de David, senyera,
capaç d’obrir el firmament

O brot nou d’un vell tronc d’arbre,
saga d’un amor novell,
O sol que lluu i dona vida,
O profeta d’Israel.

I ben cert, Santa Maria,
Que l’admiració mes gran,
la que només us sortia
per inspiració Eternal,
es la que diguéreu amb més ànsia,
es la que us baixà del cel
quan, sorpresa i admirada,
davant vostre Fill, agenollada,
Li diguéreu: O Emmanuel!

IMMACULADA

Senyora del mes de desembre,
Santa Maria d’Advent!
Quan els arbres perden fulles,
I pels carrers corre el vent,
entre molsa i herba humida
Tu ens apropes a l’Etern!

La neu ja pinta muntanyes
d’un blanc nou, immaculat,
Tot es blanc, al voltant nostre,
Blanc, com vostre cor de verge
blanc d’un to nou, sense igual.

Vostre blanc, Santa Maria,
Vostre blanc Immaculat,
deixeu caure en nostres ànimes,
que els hi doni un to de vida
i ens les deixi sens pecat.

Senyora, Santa Maria,
la del Cor Immaculat,
sou Verge, sou Profecia,
la que espera amb alegria,
la que embolcallarà l’Infant,
la que fa via amb nosaltres,
i ens prepara per Nadal.

Amb la vostra festa, Mare,
Ja s’enceta el nou Nadal!
Sou el Pòrtic que ens hi endinsa,
Sou de l’Etern el Portal,
Sou la millor companyia
per fer de cada cor nostre
Cova d’un petit pessebre
un pessebre pel Nadal!.

ELS COLORS DE L’ADVENT

L’Advent té color esperança;
Verd que posa al cor fidel
la joia del que sap a Qui espera,
la pau de qui mira al cel

Tons de verd ens acompanyen
a fer via vers Nadal.
Verd de molsa i d’argelagues,
Verd d’espera i de constància,
Verd de terra conreada,
Verd suau.

I en la segona setmana
l’Advent pren colors de cel;
Blau molt clar de matinada,
Blau intens a la vesprada,
Blau que aixeca els ulls enlaire
Blau d’Humanitat salvada,
Blau cel.

Morat veiem a l’església,
Morat porta el celebrant,
Morat no es pas de tristesa...
A la tercera setmana,
sentim ja que el cor ens balla
Que vindrà!, que l’esperem!
I el morat ens diu: “No encara,
però ve”
Morat somrient

I el to de l’aigua més clara,
El blanc net i transparent
Ens prepara la nostra ànima
Mentre va avançant l’Advent.

Som a la quarta setmana
I tots els colors s’afanyen
per fer el blanc més lluent!
Tots els colors acompanyen
Els darrers jorns de l’Advent.

Tots els colors es desviuen
per engalanar la Cova
la Cova pel Déu que arriba

CRIST REI

Els reialmes de la terra
No son com el de Crist Rei.

Un Rei que estima i es dona,
Un Rei clavat a la Creu,
Un Rei que es ben viu
I regna al cor
dels qui el volen seu.

Un Rei que venç la malícia
I el pecat i fins la mort,
Un Rei de Pau i Justícia
Un Rei que s’estima el món.

Bon Jesús, Rei de ma vida,
D’un Reialme tan senzill
que fins sembla fet a mida
I es mida de Paradís!

Crist Rei, Crist Fill de Maria
Crist que regna i venç i impera
Crist que mira la nostra vida
amb els ulls de qui sempre espera!

Tanqueu aquest any que acaba,
segelleu el que conté,
refeu tot el que li manca,
regneu sobre el temps que passa
i Beneïu l’any que ve.

UNA DECISIÓ D’ESTRASBURGO

Majestat sempre admirada
Dalt d’un estrany tron reial,
que uneix en una abraçada
els quatre punts cardinals!

Majestat en Creu clavada
sou signe de pau pel món!
No hi fa res si nous volen ara,
si molesteu dins d’un aula,
des de la Creu sou el Mestre
i regneu al fons dels els cors!

Jesús, Mestre que ensenyareu
la gran lliçó de l’amor
des d’una càtedra estranya:
La Creu, salvació del món,
on paraules segellareu
I signareu amb la mort!

Creu sagrada, Creu aimada,
Creu, arrel de civilització ...
Europa desmemoriada
podrà no fer-la visible
però mai podrà arrancar-la
de la història de debò!

I si un tribunal ingenu
creu poder esborrar-la del tot,
des de la Creu,
el Crist que regna,
joia immensa,
sempre ens té present a tots.

TOTS ELS FIDELS DIFUNTS

Tensió entre mort i vida,
Misteri d’ombres i llum,
Vida que comença un dia
Vida que serà plenitud!

La mort es una trobada
Amb qui ens estima mes que ningú
Vida – diàleg – encontre
Pot tenir-li por algú?

Amb Ell viuen i ens esperen,
altra riba del Jordà celestial
Els qui vetllen per tot nosaltres,
Son els qui ens han estimat tant!

Sant i Difunts,
Festa de vida
Difunts que avui
Ja son sants

I mentre anem per la vida,
Mentre fem camí a la vall
La mirada ben enlaire
I el cor enlaire, allà dalt,
Que les guspires de la glòria
Ens arriben aquí baix.

TOTS SANTS

Tots sants?
Doncs SI, tots sants!
Homes i dones,
Joves i ancians,
Tu i jo i nosaltres
Cristians, batejats,
Laics i bisbes,
Consagrats...
Tots sants!

Fills de Déu
I de l’Església.
Ens calen títols mes grans?

Germans,
Només hi ha una tristesa
la de no ser sants!

MARE DE DÉU DEL PILAR

Damunt d’un pilar, Senyora,
vetlleu per tots els fidels,
Saragossa es casa vostra,
Però des de vostre Santuari
sou Mare de tots i arreu.

La història i la llegenda
Expliquen gestes molt grans
Vos, petitona i molt dolça,
ho escolteu amb un somriure,
Sou Mare dels uns i els altres,
Sou Senyora del Pilar.

Vivim temps de poca fermesa,
anem mancats de fonaments ...
Ens cal vostra fortalesa,
Senyora de casa nostra,
Del Pilar, Mare de Déu.

Quan sembla que tot trontolla,
i diuen que no s’aguanta res
El vostra Pilar, Senyora,
Cada dia ens il.lumina,
Es el far de nostra fe.

Fins el riu us acarona
Quan passa prop del Pilar,
Beneïu el nostre segle,
Beneïu-nos a tots, Marona,
Senyora de la Hispanitat.

7 D’OCTUBRE. EL ROSER

Pregària de gent senzilla,
Pregària de poetes i sants,
D’infants i vells, de rics i pobres...
Tots podem desgranar els Misteris
Tant si estem bons com malalts!

La nostra vida a la terra
Es un entramat de fets:
del goig de hores serenes,
del dolor d’angoixes i penes,
fins de la glòria que, entre núvols,
tantes vegades endevinem!

I mentre es tornen pregària
tots els esdeveniments,
enmig de les Avemaries
que - distrets o ben conscients-
repetim tantes vegades
mentre el Rosari diem,
tenim la mes gran certesa,
la que ens fa forta la fe

Sempre prega al costat nostre
la Mare - sempre present -
la que vetlla per tot lo nostre,
Senyora de cels i terra
Santa Mare del Roser!

MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

Quan la natura es vesteix
Amb ocres de la tardor,
La vostra festa, Senyora,
Ens omple de joia el cor

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,
De presons alliberadora
Vetlleu per la ciutat vostra,
Augmenteu la poca fe!


Que lluny queda el Rei Don Jaume!,
Temps enllà, Pere Nolasc ...!
Però encara hi ha esclavatges.
El segle que tot just comença
Veu mancada la llibertat

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,,
Trenqueu lligams d’egoisme
Desfeu lligams de diners

Que caminem per la vida
Amb cor lliure i pas serè
Que cerquem a Qui ens fa lliures,
Que visquem al costat vostra,
Patrona de Barcelona
Senyora de la Mercè.

MARE DE DÉU DE NÚRIA

La muntanya pirenaica,
molt temps coberta de neu,
fa d’altar a Santa Maria
de Núria, Mare de Déu.

Ramades i pastors aspres
ompliren aquelles valls;
esquiadors hi van ara,
peregrins i caminants.

El centre? Santa Maria
que Sant Gil immortalitzà.
Tant se val com sigui feta,
L’amor es qui l’impulsà.

Senyora de la Vall de Núria
entre gent i soledats,
Immòbil en la foscúria
sou Far de l’Humanitat.

Mare de Déu petitona,
amb olla i campana gran,
quan només al voltant vostre
hi restin les soledats
mireu-nos ben compassiva,
cuideu dels qui anem errats,
sigueu nostre Far i Guia
Senyora, Santa Maria,
Verge de Núria, mirall
dels qui anem per eixa vida
cercant les coses de dalt,
mirat cap a la muntanya,
a voltes ensopegant ...

I mostreu-nos, bondadosa,
Vostre Fill en vostres mans.
Verge de la Vall de Núria
cuideu dels vostres infants!

MARTIRI DE SANT JOAN

Superficial i egoista,
Esclava només del gust
Ballà i agradà a un inepte
Que no sabé dir que no.

Contrast de vides humanes,
Contrast entre cogulla i blat.
Qui sembla que pot i mana
Es no res al capdavall !

Pobre Herodes i Herodies
dels qui sabem tan poquet.
Només que eren egoistes
Infeliços i covards i un xic dolents,
que buscant de ser feliços
Varen acabar malament.

Però sí sabem de la “víctima”,
A Sant Joan sí que el coneixem.
Ha donat nom a països,
A pobles, té monuments,
I el que és mes gran encara:
Te l’elogi del Messies i
Gaudeix de la plenitud del cel.

Tots els qui anem per la vida
Compte, cal que l’encertem!
No fos cas que equivoquéssim,
I ens enganyin focs follets ...

La fe és la que ens fa viure
La fe es l’única que ens sosté,
I si cal donar la vida... doncs
molt bé, la donarem!
Encara que sigui un inepte
qui ens permeti de ser màrtirs,
inconscient!

SANT LLUIS, REI DE FRANÇA

Senyor d’un molt gran reialme

Rei de França, home gran,

Guerrer ardit, de capa i espasa

Però...

Per damunt de tot: sant.

Pare de família nombrosa

Espòs fidel, pare amant,

Cavaller dur, home recte

I ...

Per damunt de tot: sant

Jutge just en els judicis

Compassiu amb els infants,

Inflexible amb la injustícia,

Generós amb qui té fam

Rei proper de tots els súbdits

Però ...

Per damunt de tot: sant

Tant valent en les batalles,

Tant ferm en el seu regnat,

Tant sensible amb la família,

que no tingué a menys plorar

quan morí la mare de la reina,

L’esposa que ell estimava tant!

Cordial, sensible, amable,

Però ...

Per damunt de tot: sant

No ho fan les circumstàncies

ni el càrrec, ni el ser important.

Es deixar-se treballar l’anima

per Déu que ens estima tant

lo que fa que avui i sempre

es pugui dir de nosaltres

que ....

per damunt de tot: SANTS!

VERGE I MARE

Quin matí,
Nit o migdia
Fou
Quan l’àngel us anuncià
Que serieu
Mare i Verge?
Un Misteri tant estrany!

En quin lloc de casa vostra
De la muntanya o la font
Sentireu les dolces paraules
“Déu vos guard, Plena de Gràcia”
“Mare del que és Rei del mon”?

Com canvià la vostra vida
Aquell anunci inesperat
I preguntareu, serena,
Això, com es realitzarà?

Vostre “SI”, Verge Maria
“Si” a Déu i a la Humanitat,
Fou Compromís i Benefici.
Pacte entre temps i eternitat.

Només tot allò que es dona
Es allò que s’ha guanyat.!

I fóreu Plena de Gràcia,
I us van revestir de SOL
I us proclamem Benaurada
Mare de Déu, estimada
Gloriosa perquè engendràreu,
però molt més Gloriosa encara
perquè sempre feu el que Ell vol.
Festa de l’Encarnació, 25 març 2009

NATZARET

Vila de poquetes cases,
Natzaret, prop del Tabor,
arraulida a la muntanya
tu guardes un gran tresor

Res espatllava el silenci
d’aquella bonica vall
quan ales d’àngel hi entraren,
Emissari celestial

El Misteri dels Misteris
en aquell lloc arrecerat
Es feu real ...
i aquell dia
amb el SI de Santa Maria
el Fill de Déu s’encarnà!

Poc més ens diu l’Evangeli,
no es parla d’aquell indret
no fa falta, no calia ...
si el fet més gran de la Història
S’esdevingué a Natzaret.!

DIMECRES DE CENDRA

Cendra grisa
que ens parla
de mort
I renunciament,
Però ... cendra calenta,
L’escalfa
L’amor de Déu

Hi ha cendra
aquest dimecres
perquè abans
hi hagué el Ram.
Triomf i oblit
dues cares,
son dues cares germanes,
Dues cares
d’una imatge
La de la vida mortal.

Cendra que es recordatori
de que només cal cremar
allò que passa i s’acaba
però que la vida que es VIDA
Sempre acaba triomfant

Dins la cendra amagada
De la quaresma,
Cada any
Ja hi trobem l’escalf
Que ens parla a cau d’orella,
que d’aquí a poques setmanes
Ell ressuscitarà.

Beneïda cendra noble,
Cendra grisa, quaresmal,
Cendra que ve a entrenar-nos
Per la gran Festa Pasqual!

SANTA EULÀLIA de BARCELONA

Eulàlia, la ben parlada,
del desert de Sarrià,
Cristiana convençuda,
ben jove, donares la vida
per creure en la Veritat.

La ciutat et contemplava
Embolcallada de neu,
Com sota un mantell de puresa
Pels carrers del Barri gòtic,
restares “vestida de Déu” .

Valenta, ferma, senzilla,
amb una suau fortalesa
defensares la teva fe.
El governador de Roma
amb mil i una promeses,
no et feu canviar de parer.

Sabies bé en Qui creies
I estimaves la teva fe;
Per això la proclamares amb força
fins a morir en una creu.

Patrona de la ciutat,
patrona de tots els joves
Vetlla de manera especial
pels joves que, com tu,
Avui caminen pels carrers de Sarrià.

La catedral guarda, gelosa,
el que resta del teu cos
I la joventut catalana
guarda l’herència preuada
de la teva ànima enamorada,
ànima de noia jove
que estimà Jesús
per damunt de tot.

SENYORA DE CANDELARIA

Cara al mar,
Que us besa els peus
I a l’ombra de la muntanya
Vetlleu per tots els fidels
Senyora de Candelària.

Presentàreu vostre Fill
Al Etern Senyor i Pare;
Presenteu-nos-el avui
als qui anem per vall de llàgrimes,
Feu-nos-el company de camí
Senyora de Candelària

No sempre es veu clar el camí
entre el mar i la muntanya
sovint ens equivoquem,
no veiem la ruta clara.
Serviu-nos d’Estel i guia
Senyora de Candelària.

Que trobem Jesús al Temple,
Com el vell Simeó i Anna,
Que el busquem amb delit,
On Ell vol ser trobat ara ...
I que el trobem cada dia
en vostra falda de Mare

Que ens salti de goig el cor
I ens exultin les entranyes
Si mentre anem fent camí
I lluitem i fem marrades
ens trobem al Bon Jesús
per nostres carrers i places

Deixeu-nos ben clar a l’ànima,
Que mentre anem pel món,
-Vida pacient o accelerada-
Ell viu en cada persona,
Tots som la seva Paraula
Feu-nos entendre el missatge
Senyora de Candelària.

Cara al mar
Que li besa els peus,
I a l’ombra de la muntanya
Porteu-nos dins vostre cor
Senyora de Candelària.

CAMI DE DAMASC

Camí de Damasc,
en mig de la vida,
De dalt del cavall
Sant Pau sent la crida

Decidit, cavalca
Cercant l’enemic,
Però pel camí l’espera
Jesús, el millor Amic.

Estimava la Llei
I la duia al cor;
Li faltava entendre
Al Déu de l’Amor:
Amo de les Lleis
I Senyor dels cors

Anava de pressa,
Sentia el delit
de guardar intacta
La Llei, l’Aliança,
el Testament Antic

Es trobà amb la Llum,
- Nova shekinnà-
I li obrí el cor ...
I es deixà estimar

Només una paraula,
des de terra estant,
i mig tremolosa
sortí la pregunta:
Qui sou? Què ha passat?

La resposta, clara,
li arriba al instant:
soc Jo, no em coneixes?
El que tu persegueixes,
Jesús Ressuscitat.

El perseguidor
Ja és apòstol.
Abans d’aixecar-se
Ja ha dit que SI
Des d’ara la vida
La podrà resumir
En un ben senzill:
Què voleu de mi?

Sant Pau, gran apòstol,
De temple d’acer
Doneu-nos la força,
Manteniu-nos ferms

Que entenguem el missatge
del Crist ressuscitat
Que el portem a l’animà,
Que se’ns quedi gravat.

Que mai tinguem por
De dir-vos que SI
Que ens sentim apòstols,
Fins a poder dir
Que també per nosaltres
La vida és el Crist!.

EPIFANIA

Epifania,
Estels que guien,
mags en camí
Fantasia...!
Regals i festa
Regust diví.

Uns mags que adoren
Déu Infant
Un Déu que espera,
Somriu i plora
Acull i mira
La Humanitat.

Portar-li or
Mirra o encens
Que poc importa
Per caminar.
Per arribar-hi,
Per trobar l’Infant,
cal només una ànima neta
agenollar-se i
recordar
Els temps d’infant.

Veure l’Infant,
Besar-li el Rostre
Fer-li l’ullet
Amanyagar-lo...
Fer-li carícies,
Es Déu, un Nen ...
I ens estima tant!

Jesús Infant
Fes el miracle
De retornar-nos
L’ Ànima clara
Capaç de veure’t
Bo i reposant,
Sobre la falda
De la Marona
Millor del cel
La Mare Verge
Del Cor més gran.

Dóna’ns a tots
Infants o pares
Avis o tietes
Vells o infants
Una ànima plena
De dolces ànsies
de fer feliços
els qui estimem,
aquells que viuen
al voltant nostre,
I aquells que potser
Ni coneixem.

Deu-nos delit
D’oferir-nos
De regalar-nos,
Del tot, a tots.
Mostreu-nos clara
La vostra Estrella,
- Estrella neta d’Epifania-
que ha de conduir-nos
De dret a Vos.