jueves, 11 de febrero de 2010

MARE DE DÉU DE LOURDES

“Ave” omple valls i prades,
“Ave” canta el riu saltant,
“Ave Maria” és pregària
dels qui volen ser curats

Flames enceses fan guàrdia
a la Gruta celestial
Murmuri d’aigua en el Gave,
murmuri de precs confiats.

Senyora, Verge de Lourdes,
Mare de malalts i sans,
guariu-nos les malalties
que patim els cristians!

Doneu-nos fe decidida,
ensenyeu-nos a estimar,
que l’esperança ens acompanyi
en el nostre caminar.

Senyora, Santa Maria,
Mare que ajunteu les mans,
doneu-nos cor de pregària
ensenyeu-nos a confiar

Guariu-nos l’ànima, Senyora,
que vostra aigua ens faci sants,
que Lourdes ens sigui penyora
de la Vida Eternal.

miércoles, 10 de febrero de 2010

SANTA ESCOLASTICA

Segles lluminosos,
plens de claredat
els de l’Edat Mitja
amb ells està en deute
la Humanitat!

Monestirs que canten
la glòria de Déu.
Europa es configura,
Creix, al voltant seu.

L’ ”Ora et labora”
marca un estil
Travessarà segles
cultures, país.

Dos germans ho entenen
I junts fan camí
Ella és Escolàstica,
I ell, Benet, el monjo
que marca l’inici
del mon benedictí.

Un dia, a trenc d’alba,
Benet camina enllà,
va veure a Escolàstica
de Déu vol parlar.
Conversa profunda
la dels dos germans!

Tot parlant del Cel
el dia s’avança ...
El sol ja es ponent,
però Santa Escolàstica
no el deixa marxar...
te una gran recança

i suaument li demana
al seu germà
que es quedi, aquell vespre,
al seu Monestir
“s’ha acabat el dia,
- fou la resposta-
cal marxar, germana,
acomiadem-nos aquí”

Però el Bon Déu escolta
aquell desig sant
de Santa Escolàstica
que intueix el final.

La nit es ben negre
I una gran tempesta
no els deixa marxar!

Amb un fons de pluja
segueix la conversa,
conversa divina
la dels dos germans.

Al mati, a trenc d’alba,
Benet pren la ruta,
ja pot caminar
Els cels ja no ploren
S’han asserenat

Quan Benet arriba
al seu Monestir
l’anima d’Escolàstica
entrà al Paradís.

martes, 2 de febrero de 2010

LA CANDELERA

La Candelera, cada any,
ens ofereix esperança
Com l’ametller que floreix
entre freds i calamarsa,

Ancians troben el Bon Deu,
El vell Temple s’omple de gràcia,
La Mare ens presenta el Fill
Llum per tots i benaurança


Senyora que ens porteu Llum
Pels qui vivim a les fosques
Mare que ens doneu el Fill
Regina de casa nostra!

Ensenyeu-nos el camí
Que mena cap a la Glòria
Que Jesús sigui nostre TOT
Que Ell ompli la nostra història!

I que no s’apagui mai
la fe que il•lumina i omple,
fins que deixant aquest món
Vegem Déu, cara a cara, a la Glòria!.