CALIU DE FAMÍLIA

Caliu de família,
Família del Crist
Natzaret convida,
Hi voleu venir?

Natzaret es casa
Es llar, es fogar
Natzaret fa viure
Amor, amistat

Natzaret te l’aire
De Maria i Josep
Que bé hi va viure
El Bon Jesuset!

Natzaret encanta
Pel seu horitzó.
Natzaret es vida
Vida de debò

Amagada i verda,
Petita i humil,
Porta la grandesa
De lo mes senzill

Grandesa del Pare
Que ha enviat el Fill.
Grandesa pels homes
Que tenen l’Esperit

Sagrada Família,
Família Model,
Ens marqueu la fita
que vol el Bon Déu

Natzaret, casa Nostra,
Exigència i orgull,
Satisfacció plena
Per a qui ho escull

Doneu-nos la joia
De saber-nos fills,
De Natzaret nissaga,
D’un Déu tan petit!

Josep i Maria
I Jesús Infant
No ens deixeu en vida
Sols, ni un instant

Volem estimar-vos,
Us volem imitar,
El gust de la Glòria
Deixeu-nos tastar

I quan vingui el dia
Del encontre final
Sortiu-nos a rebre
Doneu-nos les mans,

Porteu-nos per sempre
A viure amb vosaltres
Al Natzaret vostre,
La Casa Pairal!


Sagrada Família desembre '08

NADAL

Poemes, nadales
Pastorets, dinar ...
Tot parla de festa
Festa de Nadal

Només son aquestes
les circumstàncies reals
perquè tothom celebri
una festa única,
nit i dia especials?

Que estrany
que arreu del mapa
s’encenguin estels
I es pengin estrelles,
i col·loquin patges,
Mags i pastorets!

Pot haver qui negui
Que es festa especial?
Pot ser que algú pensi
Que es només “negoci”
La festa de Nadal?

Fins per qui retalli
el sentit més gran,
i ni tan sols cregui
que hi hagué un Misteri
el primer Nadal:
- Un Déu que es fa Home
Déu entre nosaltres,
Déu nascut Infant - ...
aquesta Nit Santa
hi haurà una guspira
que li escalfarà el cor,
i, si la vol entendre,
una veu molt fonda
li dirà, sens paraules,
murmuri d’afectes,
que Déu es el Tot

i que si en fem festa
i ens fem regals
és perquè fa vint segles
la terra va plena
del més gran Regal:
de Déu que ens estima
de Déu fet Infant
que espera i enyora
i vol abraçar
a tots els qui cerquen,
i malden tot l’any,
als qui el coneixen
i estimen amants i
també als qui vaguen
perduts, temptejant,
i sense ni saber-ho,
porten també al rostre
els trets de família
del Déu de Nadal!.

Sant Nadal a tothom!

PRELUDI DE NADAL

Un bou i una mula
Dormien plegats
Fred, mosques i gana,
Tot sempre era igual

Però una nit molt freda
I fosca per demés
els fregaren els somnis
Ales d’àngels blaus
Volaven, cantaven:
“Dalt el cel, la Glòria,
A la terra, pau!”

“Això es cosa nova”
- s’exclamà el polli -
“tanta llum al vespre?
Què passa avui aquí?”

El bou ronsejava,
però de cua d’ull
mirava la Mare,
Un Noia Jove
Que besava un Fill

La nit no sabia
Perquè en un instant
S’havia tornat dia!

Llums i àngels cantaires,
Glòria a dalt de Cel
Tot es festa als aires,...
Serem només els homes
Els que no ho cantem?

Si un bou i una mula,
La nit i els estels
Senten el Misteri....
Homes de la terra
Recobreu el senderi
I ADOREU A DÉU.
BON NADAL

PROFETES

Profetes d’Advent,
Profetes de joia,
Heralds de la fe,
Homes de la història

Joiosos, ens criden
a esperar el Bon Déu
Beneit qui clama:
“Ell ve, el trobareu!”

Homes de la terra,
Profetes del cel,
capdavanters lúcids,
homes durs i ferms!

Portaveus del Pare,
Missatgers del Fill,
Veus de la Paraula,
Marqueu - nos camí

Mostreu-nos la ruta,
Feu-nos de companys.
Camí de la Glòria
Doneu-nos les mans

Profetes d’Advent,
Cantors d’alleluies,
Poseu joia als cors,
que la culpa mulla

Condui-nos prop
del petit pessebre
entre mula i bou,
entre glaç i gebre

Ensenyeu-nos dolç
càntic de lloança.
afineu les veus,
trèieu les recances

Profetes d’Advent
Homes de Paraula
Doneu-nos la fe
D’esperar de nit
Fins que trenqui l’Alba!

IMMACULADA

El cel d’hivern estrena estels,
la terra vesteix de randes...
Cauen petits flocs de neu
que engalanen les muntanyes.
L’hivern no ha començat
però tot canta a la Immaculada!

Vuit dies del darrer mes
Preparen la data santa.
Naixerà el Fill de Déu!
Cels i terra s’engalanen..
Però perquè arribi el Fill,
Cal que vingui primer la Mare

Verge i Mare de desembre
Verge Santa Immaculada,
Deixeu-nos rebre Jesús
De les vostres mans de Mare

Senyora, Santa Maria,
Puríssima, Immaculada,
Concebuda sens pecat
Mare i Verge, Mare santa,
Arrauliu-nos a la falda,
Doneu-nos l’instint del Be,
Que fugim de tota taca.
Vestiu-nos l’ànima de blanc
Del vostre blanc sense màcula

I agafats de vostra mà, i
Sense mirar a un altra banda,
Poc a poquet caminant,
fent via cap a la Pàtria,
No ens deixeu ni un moment sols,
O Senyora Immaculada
Vestiu-nos l’ànima de blanc
El blanc que tant us agrada

I quan arribi Nadal
- Festa grossa, festa santa -
Porteu-nos fins al pessebre
Fet de molsa i d’argelaga
Deixeu-nos besar l’Infant
Deixeu-nos besar-li la galta
I dir-li baix, molt baixet
Que l’estimem amb tota l’anima
I que per arribar a Ell
Sort em tingut de la Mare.

Advent

Cauen fulles, cauen fulles,
La pluja ho decora tot.
Els carrers s’han tapissat
de colors marrons i ocres..
L’Advent ja és a les portes
I per Nadal falta poc.

Advent és el temps dels pobres,
dels qui ho esperen tot de Déu;
dels qui viuen, canten i ploren,
guiats només per la fe

Advent és temps d’Esperança
És temps de joia i de pau
És un temps de benaurança
Estrofes amb Al.leluia!
Es preludi de Nadal.

Els profetes i els apòstols
Ens senyalen el camí.
Camí que hem de fer els homes
Ple de molsa i romaní.
Camí que puja i que baixa...
I que no podem fer sols.
És camí de rocs i sorra,
És el camí de tothom

De la mà de Santa Maria
El camí se’ns fa més dolç
Ella és de l’Advent, Regina
Ella, la que esperà amb tot el cor
El qui duia a les entranyes
Jesús, Redemptor del mon.

Cauen fulles, cauen fulles
I la pluja en fa un estor..
Dibuixen tantes figures!
Però totes tenen un to
El color de l’Esperança.
NADAL JA ÉS MOLT APROP.

SANTA CECÍLIA

Les notes s’agrupen
en un bell acord
que traspassa els segles,
Cecília, romana,
de Déu tens el to.

Romana i patrícia,
cristiana i esposa,
de valent cavaller,
un càntic resum
tota ta vida.
Amb diferents notes
feres gran concert.

Harmonia plena
fou la teva vida.
Hi cantaren àngels
que et feren costat,
i al cor de l’aimia
només un anhel
tornat melodia:
Jesús, Fill de Déu.

El Trastevere encara
en guarda memòria...
Hi viu la presència
de la teva vida
curulla de sons.
I al cor de la fe
de la Roma Eterna,
vora d’altres màrtirs
queda la constància
d’una vida plena
d’un amor sens límits
d’un amor sens fons.

L’artista et plasmà
en un bloc de marbre;
des d’allà ens recordes
a tot el jovent
que la teva música
sona tan esplèndida
perquè en cada nota
hi ha senyals de Déu
I que el Cantus Firmus
de la teva vida
Té un tema únic:
JESÚS, L’ÚNIC DÉU!

Dos Protectors Adients

Doctora alemanya
Fou Edith Stein !
Charles de Foucauld,
Francès atrevit!
Lluny en temps i espai,
iguals en la fe.
Joves convençuts,
joves transformats.
Plens de l’Esperit!

Semblants a tants joves
com hi ha en aquest món,
Déu us esperava
Mentre fèieu via.
Déu us omplí l’ànima,
I l’Alè de la Vida
us feu vibrar un dia
i us cremà al cor

Des d’un desert àrid,
des d’una facultat;
Enmig de tuaregs i
en un Carmel Descalç
diguéreu al món
el que li cal saber:
Que Déu és la Mida
I que no n’hi ha d’altra.
Feliç qui la trobi
Sigui jove o vell
Al llarg de la vida
Mai li mancarà res.

Sant Martí

Martí de capa i espasa,
Sant i ardit cavaller!
Només tenies la capa,
i la donares content
a un pobre que no en tenia
i s’atansà vora teu,
mentre et demanava almoina:
“Si us plau, per l’amor de Déu!”

Altra cosa no tenies
si no espasa i mantell.
Desembeinares l’arma,
partires en dos la capa,
Meitat teva, meitat per a ell.

Sense cap cerimònia
et semblà normal el gest.
Si jo en tinc...
i a ell li’n manca,
compartir és el més adient.

El que no podies creure
El que se’t gravà a la pell
és que qui rebé la capa
fos el mateix Fill de Déu!

Misteri! gran meravella!
Només història?
No, és un fet ben present.
Homes i dones d’arreu,
Tots portem empremta divina,
Tots som Imatge de Déu
El que fem a qualsevol altra
Sempre es fet al mateix Déu.

Sants i Difunts

Sants i Difunts
Son festes unides,
Son festes que parlen
De cel, d’amistat,
De gràcia divina
Que sempre acompanya.
Son festes que ens diuen
que Ell es la Vida
I que qui l’estima
mai no morirà.

Les fulles groguegen,
despullen els arbres.
El cel te tons grisos...
i la pluja cau
deixant to de plata
als carrers de novembre.
Fins les castanyeres
Parlen de Tots Sants!

Sants de cel i terra.
Sants d’aquesta vida,
Sants que avui fan via
al nostre costat...
Sants que ja ens deixaren,
però ens fan companyia
Sants que ens queden dintre
Sants ben estimats!!

I entre sants i santes,
Amics i família,
Revivim presències
dels que hem estimat.
d’aquells que fa dies,
camí de la glòria,
han omplert llur vida ...
I ens han avançat.

Al cel ens esperen!
I mentre no arriba
el dia en que, feliços,
puguem retrobar-los
per no perdre’ls mai,
ells cuiden de nosaltres
des de l’altre vida.
Mai sabrem del tot
el que ens han regalat.