MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

Quan la natura es vesteix
Amb ocres de la tardor,
La vostra festa, Senyora,
Ens omple de joia el cor

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,
De presons alliberadora
Vetlleu per la ciutat vostra,
Augmenteu la poca fe!


Que lluny queda el Rei Don Jaume!,
Temps enllà, Pere Nolasc ...!
Però encara hi ha esclavatges.
El segle que tot just comença
Veu mancada la llibertat

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,,
Trenqueu lligams d’egoisme
Desfeu lligams de diners

Que caminem per la vida
Amb cor lliure i pas serè
Que cerquem a Qui ens fa lliures,
Que visquem al costat vostra,
Patrona de Barcelona
Senyora de la Mercè.

MARE DE DÉU DE NÚRIA

La muntanya pirenaica,
molt temps coberta de neu,
fa d’altar a Santa Maria
de Núria, Mare de Déu.

Ramades i pastors aspres
ompliren aquelles valls;
esquiadors hi van ara,
peregrins i caminants.

El centre? Santa Maria
que Sant Gil immortalitzà.
Tant se val com sigui feta,
L’amor es qui l’impulsà.

Senyora de la Vall de Núria
entre gent i soledats,
Immòbil en la foscúria
sou Far de l’Humanitat.

Mare de Déu petitona,
amb olla i campana gran,
quan només al voltant vostre
hi restin les soledats
mireu-nos ben compassiva,
cuideu dels qui anem errats,
sigueu nostre Far i Guia
Senyora, Santa Maria,
Verge de Núria, mirall
dels qui anem per eixa vida
cercant les coses de dalt,
mirat cap a la muntanya,
a voltes ensopegant ...

I mostreu-nos, bondadosa,
Vostre Fill en vostres mans.
Verge de la Vall de Núria
cuideu dels vostres infants!