lunes, 31 de agosto de 2009

MARTIRI DE SANT JOAN

Superficial i egoista,
Esclava només del gust
Ballà i agradà a un inepte
Que no sabé dir que no.

Contrast de vides humanes,
Contrast entre cogulla i blat.
Qui sembla que pot i mana
Es no res al capdavall !

Pobre Herodes i Herodies
dels qui sabem tan poquet.
Només que eren egoistes
Infeliços i covards i un xic dolents,
que buscant de ser feliços
Varen acabar malament.

Però sí sabem de la “víctima”,
A Sant Joan sí que el coneixem.
Ha donat nom a països,
A pobles, té monuments,
I el que és mes gran encara:
Te l’elogi del Messies i
Gaudeix de la plenitud del cel.

Tots els qui anem per la vida
Compte, cal que l’encertem!
No fos cas que equivoquéssim,
I ens enganyin focs follets ...

La fe és la que ens fa viure
La fe es l’única que ens sosté,
I si cal donar la vida... doncs
molt bé, la donarem!
Encara que sigui un inepte
qui ens permeti de ser màrtirs,
inconscient!

viernes, 28 de agosto de 2009

SANT LLUIS, REI DE FRANÇA

Senyor d’un molt gran reialme

Rei de França, home gran,

Guerrer ardit, de capa i espasa

Però...

Per damunt de tot: sant.


Pare de família nombrosa

Espòs fidel, pare amant,

Cavaller dur, home recte

I ...

Per damunt de tot: sant


Jutge just en els judicis

Compassiu amb els infants,

Inflexible amb la injustícia,

Generós amb qui té fam

Rei proper de tots els súbdits

Però ...

Per damunt de tot: sant


Tant valent en les batalles,

Tant ferm en el seu regnat,

Tant sensible amb la família,

que no tingué a menys plorar

quan morí la mare de la reina,

L’esposa que ell estimava tant!

Cordial, sensible, amable,

Però ...

Per damunt de tot: sant


No ho fan les circumstàncies

ni el càrrec, ni el ser important.

Es deixar-se treballar l’anima

per Déu que ens estima tant

lo que fa que avui i sempre

es pugui dir de nosaltres

que ....

per damunt de tot: SANTS!

martes, 24 de marzo de 2009

VERGE I MARE

Quin matí,
Nit o migdia
Fou
Quan l’àngel us anuncià
Que serieu
Mare i Verge?
Un Misteri tant estrany!

En quin lloc de casa vostra
De la muntanya o la font
Sentireu les dolces paraules
“Déu vos guard, Plena de Gràcia”
“Mare del que és Rei del mon”?

Com canvià la vostra vida
Aquell anunci inesperat
I preguntareu, serena,
Això, com es realitzarà?

Vostre “SI”, Verge Maria
“Si” a Déu i a la Humanitat,
Fou Compromís i Benefici.
Pacte entre temps i eternitat.

Només tot allò que es dona
Es allò que s’ha guanyat.!

I fóreu Plena de Gràcia,
I us van revestir de SOL
I us proclamem Benaurada
Mare de Déu, estimada
Gloriosa perquè engendràreu,
però molt més Gloriosa encara
perquè sempre feu el que Ell vol.
Festa de l’Encarnació, 25 març 2009

NATZARET

Vila de poquetes cases,
Natzaret, prop del Tabor,
arraulida a la muntanya
tu guardes un gran tresor

Res espatllava el silenci
d’aquella bonica vall
quan ales d’àngel hi entraren,
Emissari celestial

El Misteri dels Misteris
en aquell lloc arrecerat
Es feu real ...
i aquell dia
amb el SI de Santa Maria
el Fill de Déu s’encarnà!

Poc més ens diu l’Evangeli,
no es parla d’aquell indret
no fa falta, no calia ...
si el fet més gran de la Història
S’esdevingué a Natzaret.!

miércoles, 4 de marzo de 2009

DIMECRES DE CENDRA

Cendra grisa
que ens parla
de mort
I renunciament,
Però ... cendra calenta,
L’escalfa
L’amor de Déu

Hi ha cendra
aquest dimecres
perquè abans
hi hagué el Ram.
Triomf i oblit
dues cares,
son dues cares germanes,
Dues cares
d’una imatge
La de la vida mortal.

Cendra que es recordatori
de que només cal cremar
allò que passa i s’acaba
però que la vida que es VIDA
Sempre acaba triomfant

Dins la cendra amagada
De la quaresma,
Cada any
Ja hi trobem l’escalf
Que ens parla a cau d’orella,
que d’aquí a poques setmanes
Ell ressuscitarà.

Beneïda cendra noble,
Cendra grisa, quaresmal,
Cendra que ve a entrenar-nos
Per la gran Festa Pasqual!

miércoles, 11 de febrero de 2009

SANTA EULÀLIA de BARCELONA

Eulàlia, la ben parlada,
del desert de Sarrià,
Cristiana convençuda,
ben jove, donares la vida
per creure en la Veritat.

La ciutat et contemplava
Embolcallada de neu,
Com sota un mantell de puresa
Pels carrers del Barri gòtic,
restares “vestida de Déu” .

Valenta, ferma, senzilla,
amb una suau fortalesa
defensares la teva fe.
El governador de Roma
amb mil i una promeses,
no et feu canviar de parer.

Sabies bé en Qui creies
I estimaves la teva fe;
Per això la proclamares amb força
fins a morir en una creu.

Patrona de la ciutat,
patrona de tots els joves
Vetlla de manera especial
pels joves que, com tu,
Avui caminen pels carrers de Sarrià.

La catedral guarda, gelosa,
el que resta del teu cos
I la joventut catalana
guarda l’herència preuada
de la teva ànima enamorada,
ànima de noia jove
que estimà Jesús
per damunt de tot.

sábado, 31 de enero de 2009

SENYORA DE CANDELARIA

Cara al mar,
Que us besa els peus
I a l’ombra de la muntanya
Vetlleu per tots els fidels
Senyora de Candelària.

Presentàreu vostre Fill
Al Etern Senyor i Pare;
Presenteu-nos-el avui
als qui anem per vall de llàgrimes,
Feu-nos-el company de camí
Senyora de Candelària

No sempre es veu clar el camí
entre el mar i la muntanya
sovint ens equivoquem,
no veiem la ruta clara.
Serviu-nos d’Estel i guia
Senyora de Candelària.

Que trobem Jesús al Temple,
Com el vell Simeó i Anna,
Que el busquem amb delit,
On Ell vol ser trobat ara ...
I que el trobem cada dia
en vostra falda de Mare

Que ens salti de goig el cor
I ens exultin les entranyes
Si mentre anem fent camí
I lluitem i fem marrades
ens trobem al Bon Jesús
per nostres carrers i places

Deixeu-nos ben clar a l’ànima,
Que mentre anem pel món,
-Vida pacient o accelerada-
Ell viu en cada persona,
Tots som la seva Paraula
Feu-nos entendre el missatge
Senyora de Candelària.

Cara al mar
Que li besa els peus,
I a l’ombra de la muntanya
Porteu-nos dins vostre cor

Senyora de Candelària.