Sant Martí

Martí de capa i espasa,
Sant i ardit cavaller!
Només tenies la capa,
i la donares content
a un pobre que no en tenia
i s’atansà vora teu,
mentre et demanava almoina:
“Si us plau, per l’amor de Déu!”

Altra cosa no tenies
si no espasa i mantell.
Desembeinares l’arma,
partires en dos la capa,
Meitat teva, meitat per a ell.

Sense cap cerimònia
et semblà normal el gest.
Si jo en tinc...
i a ell li’n manca,
compartir és el més adient.

El que no podies creure
El que se’t gravà a la pell
és que qui rebé la capa
fos el mateix Fill de Déu!

Misteri! gran meravella!
Només història?
No, és un fet ben present.
Homes i dones d’arreu,
Tots portem empremta divina,
Tots som Imatge de Déu
El que fem a qualsevol altra
Sempre es fet al mateix Déu.