MARE DE DÉU DE NÚRIA

La muntanya pirenaica,
molt temps coberta de neu,
fa d’altar a Santa Maria
de Núria, Mare de Déu.

Ramades i pastors aspres
ompliren aquelles valls;
esquiadors hi van ara,
peregrins i caminants.

El centre? Santa Maria
que Sant Gil immortalitzà.
Tant se val com sigui feta,
L’amor es qui l’impulsà.

Senyora de la Vall de Núria
entre gent i soledats,
Immòbil en la foscúria
sou Far de l’Humanitat.

Mare de Déu petitona,
amb olla i campana gran,
quan només al voltant vostre
hi restin les soledats
mireu-nos ben compassiva,
cuideu dels qui anem errats,
sigueu nostre Far i Guia
Senyora, Santa Maria,
Verge de Núria, mirall
dels qui anem per eixa vida
cercant les coses de dalt,
mirat cap a la muntanya,
a voltes ensopegant ...

I mostreu-nos, bondadosa,
Vostre Fill en vostres mans.
Verge de la Vall de Núria
cuideu dels vostres infants!