SANTA MARIA DE LA O

Senyora, Santa Maria,
Mare de Déu de la O
Senyora capaç d’admirar-vos,
Reina de l’admiració!

La sorpresa i la pregunta
son filles d’un mateix do.
Qui no sap fer-se preguntes,
qui no para esment al món,
tampoc obtindrà respostes
i es perdrà el bo i millor.

Vos, Senyora, us admirareu
i l’Església en temps d’Advent,
ens recorda, una rera altra,
les antífones antigues,
les del gran astorament

O Adonai, i Senyor nostre,
O Saviesa de l’Etern,
O clau de David, senyera,
capaç d’obrir el firmament

O brot nou d’un vell tronc d’arbre,
saga d’un amor novell,
O sol que lluu i dona vida,
O profeta d’Israel.

I ben cert, Santa Maria,
Que l’admiració mes gran,
la que només us sortia
per inspiració Eternal,
es la que diguéreu amb més ànsia,
es la que us baixà del cel
quan, sorpresa i admirada,
davant vostre Fill, agenollada,
Li diguéreu: O Emmanuel!