Fogueres a les cruïlles,
Fogueres vora la mar,
Fogueres a alguns pobles
La nit mes curta de l’any
Tradicions que celebraven
Ja els nostres avantpassats
que porten aparellades
la memòria d’un Sant molt gran
De tots els nascuts a la terra
Cap tant gran com SANT JOAN
Fogueres que il•luminen
que cremen el que no val
Foc que crema i purifica
la vigília de sant Joan
Els signes son els que indiquen
per qui els sap interpretar,
la realitat que s’amaga
sota fets molt naturals
Cremem tot allò que destorba
Cremem el que no es capdal
Cremem l’orgull i la mandra
Cremem tot el que ens fa mal
Que ens trobi plens d’esperança
el mati de Sant Joan
Celebrem aquesta festa
ben nets i purificats
I com Sant Joan un dia
obrim camins terrenals
al Déu que ve per salvar-nos
al Crist que ens vol estimar
Precursors de l’Evangeli,
Heralds d’el Senyor mes Gran
que el fem créixer entre nosaltres
i minvem al seu davant
Missió de portar Déu als homes
D’acostar-los al qui es Sant
I desprès desaparèixer
Tal com ho feu Sant JOAN.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Querida M. Cecilia: Confío en que estés bien..,me preocupa que no escribas desde junio. Pasó Julio y el Apostol Santiago y yo nos quedamos sin poesía ese més....Pido a Dios que te cuide y que te ilumine para que nos sigas tú iluminando.
Publicar un comentario