TOTS SANTS

Tots sants?
Doncs SI, tots sants!
Homes i dones,
Joves i ancians,
Tu i jo i nosaltres
Cristians, batejats,
Laics i bisbes,
Consagrats...
Tots sants!

Fills de Déu
I de l’Església.
Ens calen títols mes grans?

Germans,
Només hi ha una tristesa
la de no ser sants!

MARE DE DÉU DEL PILAR

Damunt d’un pilar, Senyora,
vetlleu per tots els fidels,
Saragossa es casa vostra,
Però des de vostre Santuari
sou Mare de tots i arreu.

La història i la llegenda
Expliquen gestes molt grans
Vos, petitona i molt dolça,
ho escolteu amb un somriure,
Sou Mare dels uns i els altres,
Sou Senyora del Pilar.

Vivim temps de poca fermesa,
anem mancats de fonaments ...
Ens cal vostra fortalesa,
Senyora de casa nostra,
Del Pilar, Mare de Déu.

Quan sembla que tot trontolla,
i diuen que no s’aguanta res
El vostra Pilar, Senyora,
Cada dia ens il.lumina,
Es el far de nostra fe.

Fins el riu us acarona
Quan passa prop del Pilar,
Beneïu el nostre segle,
Beneïu-nos a tots, Marona,
Senyora de la Hispanitat.

7 D’OCTUBRE. EL ROSER

Pregària de gent senzilla,
Pregària de poetes i sants,
D’infants i vells, de rics i pobres...
Tots podem desgranar els Misteris
Tant si estem bons com malalts!

La nostra vida a la terra
Es un entramat de fets:
del goig de hores serenes,
del dolor d’angoixes i penes,
fins de la glòria que, entre núvols,
tantes vegades endevinem!

I mentre es tornen pregària
tots els esdeveniments,
enmig de les Avemaries
que - distrets o ben conscients-
repetim tantes vegades
mentre el Rosari diem,
tenim la mes gran certesa,
la que ens fa forta la fe

Sempre prega al costat nostre
la Mare - sempre present -
la que vetlla per tot lo nostre,
Senyora de cels i terra
Santa Mare del Roser!

MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

Quan la natura es vesteix
Amb ocres de la tardor,
La vostra festa, Senyora,
Ens omple de joia el cor

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,
De presons alliberadora
Vetlleu per la ciutat vostra,
Augmenteu la poca fe!


Que lluny queda el Rei Don Jaume!,
Temps enllà, Pere Nolasc ...!
Però encara hi ha esclavatges.
El segle que tot just comença
Veu mancada la llibertat

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,,
Trenqueu lligams d’egoisme
Desfeu lligams de diners

Que caminem per la vida
Amb cor lliure i pas serè
Que cerquem a Qui ens fa lliures,
Que visquem al costat vostra,
Patrona de Barcelona
Senyora de la Mercè.

MARE DE DÉU DE NÚRIA

La muntanya pirenaica,
molt temps coberta de neu,
fa d’altar a Santa Maria
de Núria, Mare de Déu.

Ramades i pastors aspres
ompliren aquelles valls;
esquiadors hi van ara,
peregrins i caminants.

El centre? Santa Maria
que Sant Gil immortalitzà.
Tant se val com sigui feta,
L’amor es qui l’impulsà.

Senyora de la Vall de Núria
entre gent i soledats,
Immòbil en la foscúria
sou Far de l’Humanitat.

Mare de Déu petitona,
amb olla i campana gran,
quan només al voltant vostre
hi restin les soledats
mireu-nos ben compassiva,
cuideu dels qui anem errats,
sigueu nostre Far i Guia
Senyora, Santa Maria,
Verge de Núria, mirall
dels qui anem per eixa vida
cercant les coses de dalt,
mirat cap a la muntanya,
a voltes ensopegant ...

I mostreu-nos, bondadosa,
Vostre Fill en vostres mans.
Verge de la Vall de Núria
cuideu dels vostres infants!

MARTIRI DE SANT JOAN

Superficial i egoista,
Esclava només del gust
Ballà i agradà a un inepte
Que no sabé dir que no.

Contrast de vides humanes,
Contrast entre cogulla i blat.
Qui sembla que pot i mana
Es no res al capdavall !

Pobre Herodes i Herodies
dels qui sabem tan poquet.
Només que eren egoistes
Infeliços i covards i un xic dolents,
que buscant de ser feliços
Varen acabar malament.

Però sí sabem de la “víctima”,
A Sant Joan sí que el coneixem.
Ha donat nom a països,
A pobles, té monuments,
I el que és mes gran encara:
Te l’elogi del Messies i
Gaudeix de la plenitud del cel.

Tots els qui anem per la vida
Compte, cal que l’encertem!
No fos cas que equivoquéssim,
I ens enganyin focs follets ...

La fe és la que ens fa viure
La fe es l’única que ens sosté,
I si cal donar la vida... doncs
molt bé, la donarem!
Encara que sigui un inepte
qui ens permeti de ser màrtirs,
inconscient!

SANT LLUIS, REI DE FRANÇA

Senyor d’un molt gran reialme

Rei de França, home gran,

Guerrer ardit, de capa i espasa

Però...

Per damunt de tot: sant.

Pare de família nombrosa

Espòs fidel, pare amant,

Cavaller dur, home recte

I ...

Per damunt de tot: sant

Jutge just en els judicis

Compassiu amb els infants,

Inflexible amb la injustícia,

Generós amb qui té fam

Rei proper de tots els súbdits

Però ...

Per damunt de tot: sant

Tant valent en les batalles,

Tant ferm en el seu regnat,

Tant sensible amb la família,

que no tingué a menys plorar

quan morí la mare de la reina,

L’esposa que ell estimava tant!

Cordial, sensible, amable,

Però ...

Per damunt de tot: sant

No ho fan les circumstàncies

ni el càrrec, ni el ser important.

Es deixar-se treballar l’anima

per Déu que ens estima tant

lo que fa que avui i sempre

es pugui dir de nosaltres

que ....

per damunt de tot: SANTS!