MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

Quan la natura es vesteix
Amb ocres de la tardor,
La vostra festa, Senyora,
Ens omple de joia el cor

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,
De presons alliberadora
Vetlleu per la ciutat vostra,
Augmenteu la poca fe!


Que lluny queda el Rei Don Jaume!,
Temps enllà, Pere Nolasc ...!
Però encara hi ha esclavatges.
El segle que tot just comença
Veu mancada la llibertat

Patrona de Barcelona,
Senyora de la Mercè,,
Trenqueu lligams d’egoisme
Desfeu lligams de diners

Que caminem per la vida
Amb cor lliure i pas serè
Que cerquem a Qui ens fa lliures,
Que visquem al costat vostra,
Patrona de Barcelona
Senyora de la Mercè.

MARE DE DÉU DE NÚRIA

La muntanya pirenaica,
molt temps coberta de neu,
fa d’altar a Santa Maria
de Núria, Mare de Déu.

Ramades i pastors aspres
ompliren aquelles valls;
esquiadors hi van ara,
peregrins i caminants.

El centre? Santa Maria
que Sant Gil immortalitzà.
Tant se val com sigui feta,
L’amor es qui l’impulsà.

Senyora de la Vall de Núria
entre gent i soledats,
Immòbil en la foscúria
sou Far de l’Humanitat.

Mare de Déu petitona,
amb olla i campana gran,
quan només al voltant vostre
hi restin les soledats
mireu-nos ben compassiva,
cuideu dels qui anem errats,
sigueu nostre Far i Guia
Senyora, Santa Maria,
Verge de Núria, mirall
dels qui anem per eixa vida
cercant les coses de dalt,
mirat cap a la muntanya,
a voltes ensopegant ...

I mostreu-nos, bondadosa,
Vostre Fill en vostres mans.
Verge de la Vall de Núria
cuideu dels vostres infants!

MARTIRI DE SANT JOAN

Superficial i egoista,
Esclava només del gust
Ballà i agradà a un inepte
Que no sabé dir que no.

Contrast de vides humanes,
Contrast entre cogulla i blat.
Qui sembla que pot i mana
Es no res al capdavall !

Pobre Herodes i Herodies
dels qui sabem tan poquet.
Només que eren egoistes
Infeliços i covards i un xic dolents,
que buscant de ser feliços
Varen acabar malament.

Però sí sabem de la “víctima”,
A Sant Joan sí que el coneixem.
Ha donat nom a països,
A pobles, té monuments,
I el que és mes gran encara:
Te l’elogi del Messies i
Gaudeix de la plenitud del cel.

Tots els qui anem per la vida
Compte, cal que l’encertem!
No fos cas que equivoquéssim,
I ens enganyin focs follets ...

La fe és la que ens fa viure
La fe es l’única que ens sosté,
I si cal donar la vida... doncs
molt bé, la donarem!
Encara que sigui un inepte
qui ens permeti de ser màrtirs,
inconscient!

SANT LLUIS, REI DE FRANÇA

Senyor d’un molt gran reialme

Rei de França, home gran,

Guerrer ardit, de capa i espasa

Però...

Per damunt de tot: sant.

Pare de família nombrosa

Espòs fidel, pare amant,

Cavaller dur, home recte

I ...

Per damunt de tot: sant

Jutge just en els judicis

Compassiu amb els infants,

Inflexible amb la injustícia,

Generós amb qui té fam

Rei proper de tots els súbdits

Però ...

Per damunt de tot: sant

Tant valent en les batalles,

Tant ferm en el seu regnat,

Tant sensible amb la família,

que no tingué a menys plorar

quan morí la mare de la reina,

L’esposa que ell estimava tant!

Cordial, sensible, amable,

Però ...

Per damunt de tot: sant

No ho fan les circumstàncies

ni el càrrec, ni el ser important.

Es deixar-se treballar l’anima

per Déu que ens estima tant

lo que fa que avui i sempre

es pugui dir de nosaltres

que ....

per damunt de tot: SANTS!

VERGE I MARE

Quin matí,
Nit o migdia
Fou
Quan l’àngel us anuncià
Que serieu
Mare i Verge?
Un Misteri tant estrany!

En quin lloc de casa vostra
De la muntanya o la font
Sentireu les dolces paraules
“Déu vos guard, Plena de Gràcia”
“Mare del que és Rei del mon”?

Com canvià la vostra vida
Aquell anunci inesperat
I preguntareu, serena,
Això, com es realitzarà?

Vostre “SI”, Verge Maria
“Si” a Déu i a la Humanitat,
Fou Compromís i Benefici.
Pacte entre temps i eternitat.

Només tot allò que es dona
Es allò que s’ha guanyat.!

I fóreu Plena de Gràcia,
I us van revestir de SOL
I us proclamem Benaurada
Mare de Déu, estimada
Gloriosa perquè engendràreu,
però molt més Gloriosa encara
perquè sempre feu el que Ell vol.
Festa de l’Encarnació, 25 març 2009

NATZARET

Vila de poquetes cases,
Natzaret, prop del Tabor,
arraulida a la muntanya
tu guardes un gran tresor

Res espatllava el silenci
d’aquella bonica vall
quan ales d’àngel hi entraren,
Emissari celestial

El Misteri dels Misteris
en aquell lloc arrecerat
Es feu real ...
i aquell dia
amb el SI de Santa Maria
el Fill de Déu s’encarnà!

Poc més ens diu l’Evangeli,
no es parla d’aquell indret
no fa falta, no calia ...
si el fet més gran de la Història
S’esdevingué a Natzaret.!

DIMECRES DE CENDRA

Cendra grisa
que ens parla
de mort
I renunciament,
Però ... cendra calenta,
L’escalfa
L’amor de Déu

Hi ha cendra
aquest dimecres
perquè abans
hi hagué el Ram.
Triomf i oblit
dues cares,
son dues cares germanes,
Dues cares
d’una imatge
La de la vida mortal.

Cendra que es recordatori
de que només cal cremar
allò que passa i s’acaba
però que la vida que es VIDA
Sempre acaba triomfant

Dins la cendra amagada
De la quaresma,
Cada any
Ja hi trobem l’escalf
Que ens parla a cau d’orella,
que d’aquí a poques setmanes
Ell ressuscitarà.

Beneïda cendra noble,
Cendra grisa, quaresmal,
Cendra que ve a entrenar-nos
Per la gran Festa Pasqual!