27 D’ABRIL

Embolcallada amb la boira,
besada pel sol lluent,
teniu el tron a la muntanya
entre la terra i el cel.

Oliveres l’acompanyen,
alzines i boix molt verd,
el Llobregat se la mira,
trist, de no besar-li els peus.

Senyora, Santa Maria,
Mare de Déu de Montserrat,
Doneu-nos la fortalesa
Feu-nos roques de veritat

Com les de vostra muntanya
fetes de gran varietat,
feu-nos, Mare d’una peça
Com vostre Cavall Bernat,

Que al cor hi portem la vida,
Aigua amb gust d’eternitat,
Capaç de fer néixer arbres
I flors de fidelitat

Morena de la Serra,
Senyora de Montserrat
Vetlleu per la vostra terra
Ensenyeu-nos santedat!

MATI DE PASQUA

Matí de diumenge,
Albada de goig
La creació entera
Ja es nova Creació

“Bona Pasqua, Mare,”
ressona en el cor...
i aquestes Paraules
canvien la historia,
es la matinada
i el sol brilla tant
que sembla migjorn!

“Bona Pasqua” canten
ocells i coloms,
tots ho repeteixen
es festa en el cor!

i la Bona Nova
s’escampa pel mon
campanes i arbres
es sumen al goig

Bona Pasqua canten
Amb un to joiós
els cels i la terra
Es Pasqua per a tots

Senyor de la Glòria
Crist Ressuscitat
Feu-me clara la Pasqua!
Doneu-me per sempre
gust de Vida Plena
Goig d’Eternitat

L’ANUNCIACIÓ

Casetes petites
a ran de muntanya,
Turons que s’enfilen
per caminets verds,
Missatger diví
Amb suau batec d’ales
arriba a la terra,
“Déu Vos guard, Maria”,
- li diu, decidit,-
Déu ve a demanar-vos
Que engendreu un Fill”

Silenci a la terra!
Expectació al cel!
Què respons, Senyora?...
Déu està pendent
de que Tu aceptis
ser Mare de Déu!

El “Sí” de Maria
Ressona dins l’aire,
Turons i muntanyes
En senten el so
El mar també escolta
La paraula clara:
“Només soc l’esclava
de Nostre Senyor”

Cel i terra avui segellen
un pacte gran i novell
Es una Nova Aliança
entre l’home i el seu Déu

Homes d’arreu de la terra
Homes, dones, de tots els temps
Des d’ara i per sempre,
I passi el que passi
podeu alegrar-vos,
tingueu confiança;
des d’aquell bell dia
a la Galilea
sabem amb certesa
que el món té remei!

QUARESMA

Neu encara a les muntanyes,
I, al vespre, fred a les valls,
Cels blaus, cels curulls d’estrelles ...
Poc a poc els dies s’allarguen,
l’ hivern arriba al final.

Naixerà aviat la primavera
Molt tímida, molt suau,
Portarà brots d’esperança
De flors que, ben tost, s’obriran.

Esclatarà aviat la vida,
Joiosa i triomfant!
No hi fa res que ara no es vegi,
Es clar, si tot es glaçat!
Sota l’hivern sempre hi nia
Una primavera triomfal.

Beneïda la Quaresma
Que ens arriba cada any
Amb fred i potser geleres
Amb desert i amb sorrals,
Però que ens guarda,
Intacta i plena
Tota la joia pasqual.

La Creu es dibuixa clara,
però ella mai es el final!
La fe ens recorda suara
que som fets per viure sempre,
som llavors d’eternitat!

La pasqua Florida
Arribarà cada any
I esclatarà, molt viva,
Molt viva, com mai.
Ens mostrarà la VIDA
El Crist, que es la Vida,
Crist Ressuscitat
Penyora divina
Per a tots nosaltres
De Vida Eternal

MARE DE DÉU DE LOURDES

“Ave” omple valls i prades,
“Ave” canta el riu saltant,
“Ave Maria” és pregària
dels qui volen ser curats

Flames enceses fan guàrdia
a la Gruta celestial
Murmuri d’aigua en el Gave,
murmuri de precs confiats.

Senyora, Verge de Lourdes,
Mare de malalts i sans,
guariu-nos les malalties
que patim els cristians!

Doneu-nos fe decidida,
ensenyeu-nos a estimar,
que l’esperança ens acompanyi
en el nostre caminar.

Senyora, Santa Maria,
Mare que ajunteu les mans,
doneu-nos cor de pregària
ensenyeu-nos a confiar

Guariu-nos l’ànima, Senyora,
que vostra aigua ens faci sants,
que Lourdes ens sigui penyora
de la Vida Eternal.

SANTA ESCOLASTICA

Segles lluminosos,
plens de claredat
els de l’Edat Mitja
amb ells està en deute
la Humanitat!

Monestirs que canten
la glòria de Déu.
Europa es configura,
Creix, al voltant seu.

L’ ”Ora et labora”
marca un estil
Travessarà segles
cultures, país.

Dos germans ho entenen
I junts fan camí
Ella és Escolàstica,
I ell, Benet, el monjo
que marca l’inici
del mon benedictí.

Un dia, a trenc d’alba,
Benet camina enllà,
va veure a Escolàstica
de Déu vol parlar.
Conversa profunda
la dels dos germans!

Tot parlant del Cel
el dia s’avança ...
El sol ja es ponent,
però Santa Escolàstica
no el deixa marxar...
te una gran recança

i suaument li demana
al seu germà
que es quedi, aquell vespre,
al seu Monestir
“s’ha acabat el dia,
- fou la resposta-
cal marxar, germana,
acomiadem-nos aquí”

Però el Bon Déu escolta
aquell desig sant
de Santa Escolàstica
que intueix el final.

La nit es ben negre
I una gran tempesta
no els deixa marxar!

Amb un fons de pluja
segueix la conversa,
conversa divina
la dels dos germans.

Al mati, a trenc d’alba,
Benet pren la ruta,
ja pot caminar
Els cels ja no ploren
S’han asserenat

Quan Benet arriba
al seu Monestir
l’anima d’Escolàstica
entrà al Paradís.

LA CANDELERA

La Candelera, cada any,
ens ofereix esperança
Com l’ametller que floreix
entre freds i calamarsa,

Ancians troben el Bon Deu,
El vell Temple s’omple de gràcia,
La Mare ens presenta el Fill
Llum per tots i benaurança


Senyora que ens porteu Llum
Pels qui vivim a les fosques
Mare que ens doneu el Fill
Regina de casa nostra!

Ensenyeu-nos el camí
Que mena cap a la Glòria
Que Jesús sigui nostre TOT
Que Ell ompli la nostra història!

I que no s’apagui mai
la fe que il•lumina i omple,
fins que deixant aquest món
Vegem Déu, cara a cara, a la Glòria!.