PENTECOSTA- 2011

Foc i vent omplen la casa,
Foc i vent al fons dels cors,
Foc que crema,
foc que inflama Foc de Déu,
Foc!

L’Esperit que Déu envia
canvià els apòstols del tot;
desprès de la seva vinguda
ja no hi hagué cap traïdor;

se’ls acabaren els dubtes,
les febleses i la por...
i testimoniaren l’Evangeli
fins i tot amb la seva mort!

Esperit de Pentecosta
Vent fort, Vent poderós,
Imatge de Déu que ens parla
de llum, de vent, d’escalfor,
que il·lumina i acompanya,
que ens empeny i que ens fa forts!

Si Déu viu entre nosaltres,
Si ha donat el seu Esperit al món,
Com es que la por ens paralitza?
perquè no som sants de debò?

Ell fa noves totes les coses,
Ell dona vida fins als morts,
Ell es força, es alegria,
Es joia i es consol

Ell ha vingut a donar-nos vida
a regalar-nos els seus dons
Ens dona Sabiduria,
Enteniment i Consol

I perquè sap que som febles,
I ens coneix a tots del tot,
ens ve a donar Fortalesa
que ens permet de viure en el món

Com que errem moltes vegades
I no sabem on anar,
ens dona Consell de Pare Consell,
per saber-ne donar

I perquè es el nostre Pare
i ens estima de veritat,
ens regala, a mans plenes,
el gran do de la Pietat,

que ens fa sentir fills del pare
Fills en el Fill, l’Estimat,
perquè anem per la vida
contents i ben confiats

Encara te un do per nosaltres,
El Sant de Déu, l’Esperit Sant.
Perquè sentim la distància
i sapiguem valorar
la grandesa de l’Altíssim,
de Déu, el Pare Eternal

ens regala un do discret,
el do que sap reverenciar;
Temor de Déu l’anomena,
però no perquè ens faci por...
es temor de reverencia
es temor d’adoració
es temor que ens fa present
la grandesa del Dador!

Beneïda Pentecosta
Foc que ens escalfa el cor
Foc que crema les clofolles,
Foc que ens fa a tots millors.
Foc que crema, foc que inflama
Foc de Déu, Foc!