Roques fermes
plenes d’aigua
Roques que miren el cel
sou tron per Santa Maria
per la Mare del Bon Déu
Roques altes, fent corona
pedestal que acosta el cel
Roques on arrelen arbres
on sempre hi canten aucells
Roques del bell Montserrat
sou altar de la Verge Bruna
sou Magnificat de pedra
sou orgull de Catalunya
sou nostre mes ferm baluard
Senyora, Santa Maria,
que vetlleu des de aquests cims aimats,
cuideu vostres fills que us invoquen
feu de cada cor que us estima
un Montserrat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario