CAMI DE DAMASC

Camí de Damasc,
en mig de la vida,
De dalt del cavall
Sant Pau sent la crida

Decidit, cavalca
Cercant l’enemic,
Però pel camí l’espera
Jesús, el millor Amic.

Estimava la Llei
I la duia al cor;
Li faltava entendre
Al Déu de l’Amor:
Amo de les Lleis
I Senyor dels cors

Anava de pressa,
Sentia el delit
de guardar intacta
La Llei, l’Aliança,
el Testament Antic

Es trobà amb la Llum,
- Nova shekinnà-
I li obrí el cor ...
I es deixà estimar

Només una paraula,
des de terra estant,
i mig tremolosa
sortí la pregunta:
Qui sou? Què ha passat?

La resposta, clara,
li arriba al instant:
soc Jo, no em coneixes?
El que tu persegueixes,
Jesús Ressuscitat.

El perseguidor
Ja és apòstol.
Abans d’aixecar-se
Ja ha dit que SI
Des d’ara la vida
La podrà resumir
En un ben senzill:
Què voleu de mi?

Sant Pau, gran apòstol,
De temple d’acer
Doneu-nos la força,
Manteniu-nos ferms

Que entenguem el missatge
del Crist ressuscitat
Que el portem a l’animà,
Que se’ns quedi gravat.

Que mai tinguem por
De dir-vos que SI
Que ens sentim apòstols,
Fins a poder dir
Que també per nosaltres
La vida és el Crist!.