EPIFANIA

Epifania,
Estels que guien,
mags en camí
Fantasia...!
Regals i festa
Regust diví.

Uns mags que adoren
Déu Infant
Un Déu que espera,
Somriu i plora
Acull i mira
La Humanitat.

Portar-li or
Mirra o encens
Que poc importa
Per caminar.
Per arribar-hi,
Per trobar l’Infant,
cal només una ànima neta
agenollar-se i
recordar
Els temps d’infant.

Veure l’Infant,
Besar-li el Rostre
Fer-li l’ullet
Amanyagar-lo...
Fer-li carícies,
Es Déu, un Nen ...
I ens estima tant!

Jesús Infant
Fes el miracle
De retornar-nos
L’ Ànima clara
Capaç de veure’t
Bo i reposant,
Sobre la falda
De la Marona
Millor del cel
La Mare Verge
Del Cor més gran.

Dóna’ns a tots
Infants o pares
Avis o tietes
Vells o infants
Una ànima plena
De dolces ànsies
de fer feliços
els qui estimem,
aquells que viuen
al voltant nostre,
I aquells que potser
Ni coneixem.

Deu-nos delit
D’oferir-nos
De regalar-nos,
Del tot, a tots.
Mostreu-nos clara
La vostra Estrella,
- Estrella neta d’Epifania-
que ha de conduir-nos
De dret a Vos.