VERGE I MARE

Quin matí,
Nit o migdia
Fou
Quan l’àngel us anuncià
Que serieu
Mare i Verge?
Un Misteri tant estrany!

En quin lloc de casa vostra
De la muntanya o la font
Sentireu les dolces paraules
“Déu vos guard, Plena de Gràcia”
“Mare del que és Rei del mon”?

Com canvià la vostra vida
Aquell anunci inesperat
I preguntareu, serena,
Això, com es realitzarà?

Vostre “SI”, Verge Maria
“Si” a Déu i a la Humanitat,
Fou Compromís i Benefici.
Pacte entre temps i eternitat.

Només tot allò que es dona
Es allò que s’ha guanyat.!

I fóreu Plena de Gràcia,
I us van revestir de SOL
I us proclamem Benaurada
Mare de Déu, estimada
Gloriosa perquè engendràreu,
però molt més Gloriosa encara
perquè sempre feu el que Ell vol.
Festa de l’Encarnació, 25 març 2009

NATZARET

Vila de poquetes cases,
Natzaret, prop del Tabor,
arraulida a la muntanya
tu guardes un gran tresor

Res espatllava el silenci
d’aquella bonica vall
quan ales d’àngel hi entraren,
Emissari celestial

El Misteri dels Misteris
en aquell lloc arrecerat
Es feu real ...
i aquell dia
amb el SI de Santa Maria
el Fill de Déu s’encarnà!

Poc més ens diu l’Evangeli,
no es parla d’aquell indret
no fa falta, no calia ...
si el fet més gran de la Història
S’esdevingué a Natzaret.!

DIMECRES DE CENDRA

Cendra grisa
que ens parla
de mort
I renunciament,
Però ... cendra calenta,
L’escalfa
L’amor de Déu

Hi ha cendra
aquest dimecres
perquè abans
hi hagué el Ram.
Triomf i oblit
dues cares,
son dues cares germanes,
Dues cares
d’una imatge
La de la vida mortal.

Cendra que es recordatori
de que només cal cremar
allò que passa i s’acaba
però que la vida que es VIDA
Sempre acaba triomfant

Dins la cendra amagada
De la quaresma,
Cada any
Ja hi trobem l’escalf
Que ens parla a cau d’orella,
que d’aquí a poques setmanes
Ell ressuscitarà.

Beneïda cendra noble,
Cendra grisa, quaresmal,
Cendra que ve a entrenar-nos
Per la gran Festa Pasqual!

SANTA EULÀLIA de BARCELONA

Eulàlia, la ben parlada,
del desert de Sarrià,
Cristiana convençuda,
ben jove, donares la vida
per creure en la Veritat.

La ciutat et contemplava
Embolcallada de neu,
Com sota un mantell de puresa
Pels carrers del Barri gòtic,
restares “vestida de Déu” .

Valenta, ferma, senzilla,
amb una suau fortalesa
defensares la teva fe.
El governador de Roma
amb mil i una promeses,
no et feu canviar de parer.

Sabies bé en Qui creies
I estimaves la teva fe;
Per això la proclamares amb força
fins a morir en una creu.

Patrona de la ciutat,
patrona de tots els joves
Vetlla de manera especial
pels joves que, com tu,
Avui caminen pels carrers de Sarrià.

La catedral guarda, gelosa,
el que resta del teu cos
I la joventut catalana
guarda l’herència preuada
de la teva ànima enamorada,
ànima de noia jove
que estimà Jesús
per damunt de tot.

SENYORA DE CANDELARIA

Cara al mar,
Que us besa els peus
I a l’ombra de la muntanya
Vetlleu per tots els fidels
Senyora de Candelària.

Presentàreu vostre Fill
Al Etern Senyor i Pare;
Presenteu-nos-el avui
als qui anem per vall de llàgrimes,
Feu-nos-el company de camí
Senyora de Candelària

No sempre es veu clar el camí
entre el mar i la muntanya
sovint ens equivoquem,
no veiem la ruta clara.
Serviu-nos d’Estel i guia
Senyora de Candelària.

Que trobem Jesús al Temple,
Com el vell Simeó i Anna,
Que el busquem amb delit,
On Ell vol ser trobat ara ...
I que el trobem cada dia
en vostra falda de Mare

Que ens salti de goig el cor
I ens exultin les entranyes
Si mentre anem fent camí
I lluitem i fem marrades
ens trobem al Bon Jesús
per nostres carrers i places

Deixeu-nos ben clar a l’ànima,
Que mentre anem pel món,
-Vida pacient o accelerada-
Ell viu en cada persona,
Tots som la seva Paraula
Feu-nos entendre el missatge
Senyora de Candelària.

Cara al mar
Que li besa els peus,
I a l’ombra de la muntanya
Porteu-nos dins vostre cor
Senyora de Candelària.

CAMI DE DAMASC

Camí de Damasc,
en mig de la vida,
De dalt del cavall
Sant Pau sent la crida

Decidit, cavalca
Cercant l’enemic,
Però pel camí l’espera
Jesús, el millor Amic.

Estimava la Llei
I la duia al cor;
Li faltava entendre
Al Déu de l’Amor:
Amo de les Lleis
I Senyor dels cors

Anava de pressa,
Sentia el delit
de guardar intacta
La Llei, l’Aliança,
el Testament Antic

Es trobà amb la Llum,
- Nova shekinnà-
I li obrí el cor ...
I es deixà estimar

Només una paraula,
des de terra estant,
i mig tremolosa
sortí la pregunta:
Qui sou? Què ha passat?

La resposta, clara,
li arriba al instant:
soc Jo, no em coneixes?
El que tu persegueixes,
Jesús Ressuscitat.

El perseguidor
Ja és apòstol.
Abans d’aixecar-se
Ja ha dit que SI
Des d’ara la vida
La podrà resumir
En un ben senzill:
Què voleu de mi?

Sant Pau, gran apòstol,
De temple d’acer
Doneu-nos la força,
Manteniu-nos ferms

Que entenguem el missatge
del Crist ressuscitat
Que el portem a l’animà,
Que se’ns quedi gravat.

Que mai tinguem por
De dir-vos que SI
Que ens sentim apòstols,
Fins a poder dir
Que també per nosaltres
La vida és el Crist!.

EPIFANIA

Epifania,
Estels que guien,
mags en camí
Fantasia...!
Regals i festa
Regust diví.

Uns mags que adoren
Déu Infant
Un Déu que espera,
Somriu i plora
Acull i mira
La Humanitat.

Portar-li or
Mirra o encens
Que poc importa
Per caminar.
Per arribar-hi,
Per trobar l’Infant,
cal només una ànima neta
agenollar-se i
recordar
Els temps d’infant.

Veure l’Infant,
Besar-li el Rostre
Fer-li l’ullet
Amanyagar-lo...
Fer-li carícies,
Es Déu, un Nen ...
I ens estima tant!

Jesús Infant
Fes el miracle
De retornar-nos
L’ Ànima clara
Capaç de veure’t
Bo i reposant,
Sobre la falda
De la Marona
Millor del cel
La Mare Verge
Del Cor més gran.

Dóna’ns a tots
Infants o pares
Avis o tietes
Vells o infants
Una ànima plena
De dolces ànsies
de fer feliços
els qui estimem,
aquells que viuen
al voltant nostre,
I aquells que potser
Ni coneixem.

Deu-nos delit
D’oferir-nos
De regalar-nos,
Del tot, a tots.
Mostreu-nos clara
La vostra Estrella,
- Estrella neta d’Epifania-
que ha de conduir-nos
De dret a Vos.