SANTA ESCOLASTICA

Segles lluminosos,
plens de claredat
els de l’Edat Mitja
amb ells està en deute
la Humanitat!

Monestirs que canten
la glòria de Déu.
Europa es configura,
Creix, al voltant seu.

L’ ”Ora et labora”
marca un estil
Travessarà segles
cultures, país.

Dos germans ho entenen
I junts fan camí
Ella és Escolàstica,
I ell, Benet, el monjo
que marca l’inici
del mon benedictí.

Un dia, a trenc d’alba,
Benet camina enllà,
va veure a Escolàstica
de Déu vol parlar.
Conversa profunda
la dels dos germans!

Tot parlant del Cel
el dia s’avança ...
El sol ja es ponent,
però Santa Escolàstica
no el deixa marxar...
te una gran recança

i suaument li demana
al seu germà
que es quedi, aquell vespre,
al seu Monestir
“s’ha acabat el dia,
- fou la resposta-
cal marxar, germana,
acomiadem-nos aquí”

Però el Bon Déu escolta
aquell desig sant
de Santa Escolàstica
que intueix el final.

La nit es ben negre
I una gran tempesta
no els deixa marxar!

Amb un fons de pluja
segueix la conversa,
conversa divina
la dels dos germans.

Al mati, a trenc d’alba,
Benet pren la ruta,
ja pot caminar
Els cels ja no ploren
S’han asserenat

Quan Benet arriba
al seu Monestir
l’anima d’Escolàstica
entrà al Paradís.

LA CANDELERA

La Candelera, cada any,
ens ofereix esperança
Com l’ametller que floreix
entre freds i calamarsa,

Ancians troben el Bon Deu,
El vell Temple s’omple de gràcia,
La Mare ens presenta el Fill
Llum per tots i benaurança


Senyora que ens porteu Llum
Pels qui vivim a les fosques
Mare que ens doneu el Fill
Regina de casa nostra!

Ensenyeu-nos el camí
Que mena cap a la Glòria
Que Jesús sigui nostre TOT
Que Ell ompli la nostra història!

I que no s’apagui mai
la fe que il•lumina i omple,
fins que deixant aquest món
Vegem Déu, cara a cara, a la Glòria!.

NIT DE REIS

Nit de Reis
Nit de miracles,
Nit de joia, d’il·lusió,
Nit d’estrelles orientades
Nit d’amor

Nit d’un Déu que es manifesta
generós, obert a tots
Nit epifànica, plena,
Nit de balconades obertes
Nit d’il·lusió

Nit d’or, d’encens i de mirra,
Nit de regals per tothom
Nit en que Déu es fa nostre
I es regala a tot el mon

Nit de Reis
Santa paraula
En que el miracle mes gran
es que aquesta nit gloriosa,
aquesta nit especial,
cada mare, cada pare
Es converteix en un Mag

Tant se val si es ric o pobre
es igual si pot o no ...
La nit de Reis fa el miracle.
Tant de bo ens arribi a tots

I aquesta nit d’entusiasme
aquesta nit d’il·lusió
ens torni un xic criatures,
ens faci estimar a tothom

I ens deixi un delit ben endintre,
que arrenqui del fons del cor,
que regalant moltes coses,
ens ajudi a donar-nos del tot.

NADAL 09

Nadal!
Paraula Plena,
Paraula Viva.
Joiosa estrena
D’un món diví!
Paraula gràvida
que ens diu, alegre,
que Ell, LA PARAULA
Ja es aquí!

PROP DE BETLEM

Prop de Betlem,
Caminets de molsa,
Desig inquiet,
mirada clara,
batecs del cor
que acompanyen l’aire

Passos menuts,
Esperança ampla,
Gràvida de Jesús,
Maria avança.

Camina amb pau,
Josep l’acompanya.
Fan via junts
per senderols de muntanya.
Betlem molt a prop!
La fe es palpa en l’aire.

Tres dies només
I ... el gran miracle

Anem a Betlem.
Preparem-nos l’ànima!
Tant se val per quins camins
- Dreceres o marrades -
ens hi acostarem enguany,
com tantes altres vegades!

Anem a Betlem,
Allà hi ha la Mare!
Damunt quatre palles,
Vora Sant Josep,
Ell neix per tots nosaltres.

SANTA MARIA DE LA O

Senyora, Santa Maria,
Mare de Déu de la O
Senyora capaç d’admirar-vos,
Reina de l’admiració!

La sorpresa i la pregunta
son filles d’un mateix do.
Qui no sap fer-se preguntes,
qui no para esment al món,
tampoc obtindrà respostes
i es perdrà el bo i millor.

Vos, Senyora, us admirareu
i l’Església en temps d’Advent,
ens recorda, una rera altra,
les antífones antigues,
les del gran astorament

O Adonai, i Senyor nostre,
O Saviesa de l’Etern,
O clau de David, senyera,
capaç d’obrir el firmament

O brot nou d’un vell tronc d’arbre,
saga d’un amor novell,
O sol que lluu i dona vida,
O profeta d’Israel.

I ben cert, Santa Maria,
Que l’admiració mes gran,
la que només us sortia
per inspiració Eternal,
es la que diguéreu amb més ànsia,
es la que us baixà del cel
quan, sorpresa i admirada,
davant vostre Fill, agenollada,
Li diguéreu: O Emmanuel!

IMMACULADA

Senyora del mes de desembre,
Santa Maria d’Advent!
Quan els arbres perden fulles,
I pels carrers corre el vent,
entre molsa i herba humida
Tu ens apropes a l’Etern!

La neu ja pinta muntanyes
d’un blanc nou, immaculat,
Tot es blanc, al voltant nostre,
Blanc, com vostre cor de verge
blanc d’un to nou, sense igual.

Vostre blanc, Santa Maria,
Vostre blanc Immaculat,
deixeu caure en nostres ànimes,
que els hi doni un to de vida
i ens les deixi sens pecat.

Senyora, Santa Maria,
la del Cor Immaculat,
sou Verge, sou Profecia,
la que espera amb alegria,
la que embolcallarà l’Infant,
la que fa via amb nosaltres,
i ens prepara per Nadal.

Amb la vostra festa, Mare,
Ja s’enceta el nou Nadal!
Sou el Pòrtic que ens hi endinsa,
Sou de l’Etern el Portal,
Sou la millor companyia
per fer de cada cor nostre
Cova d’un petit pessebre
un pessebre pel Nadal!.