SANTA EULÀLIA de BARCELONA

Eulàlia, la ben parlada,
del desert de Sarrià,
Cristiana convençuda,
ben jove, donares la vida
per creure en la Veritat.

La ciutat et contemplava
Embolcallada de neu,
Com sota un mantell de puresa
Pels carrers del Barri gòtic,
restares “vestida de Déu” .

Valenta, ferma, senzilla,
amb una suau fortalesa
defensares la teva fe.
El governador de Roma
amb mil i una promeses,
no et feu canviar de parer.

Sabies bé en Qui creies
I estimaves la teva fe;
Per això la proclamares amb força
fins a morir en una creu.

Patrona de la ciutat,
patrona de tots els joves
Vetlla de manera especial
pels joves que, com tu,
Avui caminen pels carrers de Sarrià.

La catedral guarda, gelosa,
el que resta del teu cos
I la joventut catalana
guarda l’herència preuada
de la teva ànima enamorada,
ànima de noia jove
que estimà Jesús
per damunt de tot.

SENYORA DE CANDELARIA

Cara al mar,
Que us besa els peus
I a l’ombra de la muntanya
Vetlleu per tots els fidels
Senyora de Candelària.

Presentàreu vostre Fill
Al Etern Senyor i Pare;
Presenteu-nos-el avui
als qui anem per vall de llàgrimes,
Feu-nos-el company de camí
Senyora de Candelària

No sempre es veu clar el camí
entre el mar i la muntanya
sovint ens equivoquem,
no veiem la ruta clara.
Serviu-nos d’Estel i guia
Senyora de Candelària.

Que trobem Jesús al Temple,
Com el vell Simeó i Anna,
Que el busquem amb delit,
On Ell vol ser trobat ara ...
I que el trobem cada dia
en vostra falda de Mare

Que ens salti de goig el cor
I ens exultin les entranyes
Si mentre anem fent camí
I lluitem i fem marrades
ens trobem al Bon Jesús
per nostres carrers i places

Deixeu-nos ben clar a l’ànima,
Que mentre anem pel món,
-Vida pacient o accelerada-
Ell viu en cada persona,
Tots som la seva Paraula
Feu-nos entendre el missatge
Senyora de Candelària.

Cara al mar
Que li besa els peus,
I a l’ombra de la muntanya
Porteu-nos dins vostre cor
Senyora de Candelària.

CAMI DE DAMASC

Camí de Damasc,
en mig de la vida,
De dalt del cavall
Sant Pau sent la crida

Decidit, cavalca
Cercant l’enemic,
Però pel camí l’espera
Jesús, el millor Amic.

Estimava la Llei
I la duia al cor;
Li faltava entendre
Al Déu de l’Amor:
Amo de les Lleis
I Senyor dels cors

Anava de pressa,
Sentia el delit
de guardar intacta
La Llei, l’Aliança,
el Testament Antic

Es trobà amb la Llum,
- Nova shekinnà-
I li obrí el cor ...
I es deixà estimar

Només una paraula,
des de terra estant,
i mig tremolosa
sortí la pregunta:
Qui sou? Què ha passat?

La resposta, clara,
li arriba al instant:
soc Jo, no em coneixes?
El que tu persegueixes,
Jesús Ressuscitat.

El perseguidor
Ja és apòstol.
Abans d’aixecar-se
Ja ha dit que SI
Des d’ara la vida
La podrà resumir
En un ben senzill:
Què voleu de mi?

Sant Pau, gran apòstol,
De temple d’acer
Doneu-nos la força,
Manteniu-nos ferms

Que entenguem el missatge
del Crist ressuscitat
Que el portem a l’animà,
Que se’ns quedi gravat.

Que mai tinguem por
De dir-vos que SI
Que ens sentim apòstols,
Fins a poder dir
Que també per nosaltres
La vida és el Crist!.

EPIFANIA

Epifania,
Estels que guien,
mags en camí
Fantasia...!
Regals i festa
Regust diví.

Uns mags que adoren
Déu Infant
Un Déu que espera,
Somriu i plora
Acull i mira
La Humanitat.

Portar-li or
Mirra o encens
Que poc importa
Per caminar.
Per arribar-hi,
Per trobar l’Infant,
cal només una ànima neta
agenollar-se i
recordar
Els temps d’infant.

Veure l’Infant,
Besar-li el Rostre
Fer-li l’ullet
Amanyagar-lo...
Fer-li carícies,
Es Déu, un Nen ...
I ens estima tant!

Jesús Infant
Fes el miracle
De retornar-nos
L’ Ànima clara
Capaç de veure’t
Bo i reposant,
Sobre la falda
De la Marona
Millor del cel
La Mare Verge
Del Cor més gran.

Dóna’ns a tots
Infants o pares
Avis o tietes
Vells o infants
Una ànima plena
De dolces ànsies
de fer feliços
els qui estimem,
aquells que viuen
al voltant nostre,
I aquells que potser
Ni coneixem.

Deu-nos delit
D’oferir-nos
De regalar-nos,
Del tot, a tots.
Mostreu-nos clara
La vostra Estrella,
- Estrella neta d’Epifania-
que ha de conduir-nos
De dret a Vos.

CALIU DE FAMÍLIA

Caliu de família,
Família del Crist
Natzaret convida,
Hi voleu venir?

Natzaret es casa
Es llar, es fogar
Natzaret fa viure
Amor, amistat

Natzaret te l’aire
De Maria i Josep
Que bé hi va viure
El Bon Jesuset!

Natzaret encanta
Pel seu horitzó.
Natzaret es vida
Vida de debò

Amagada i verda,
Petita i humil,
Porta la grandesa
De lo mes senzill

Grandesa del Pare
Que ha enviat el Fill.
Grandesa pels homes
Que tenen l’Esperit

Sagrada Família,
Família Model,
Ens marqueu la fita
que vol el Bon Déu

Natzaret, casa Nostra,
Exigència i orgull,
Satisfacció plena
Per a qui ho escull

Doneu-nos la joia
De saber-nos fills,
De Natzaret nissaga,
D’un Déu tan petit!

Josep i Maria
I Jesús Infant
No ens deixeu en vida
Sols, ni un instant

Volem estimar-vos,
Us volem imitar,
El gust de la Glòria
Deixeu-nos tastar

I quan vingui el dia
Del encontre final
Sortiu-nos a rebre
Doneu-nos les mans,

Porteu-nos per sempre
A viure amb vosaltres
Al Natzaret vostre,
La Casa Pairal!


Sagrada Família desembre '08

NADAL

Poemes, nadales
Pastorets, dinar ...
Tot parla de festa
Festa de Nadal

Només son aquestes
les circumstàncies reals
perquè tothom celebri
una festa única,
nit i dia especials?

Que estrany
que arreu del mapa
s’encenguin estels
I es pengin estrelles,
i col·loquin patges,
Mags i pastorets!

Pot haver qui negui
Que es festa especial?
Pot ser que algú pensi
Que es només “negoci”
La festa de Nadal?

Fins per qui retalli
el sentit més gran,
i ni tan sols cregui
que hi hagué un Misteri
el primer Nadal:
- Un Déu que es fa Home
Déu entre nosaltres,
Déu nascut Infant - ...
aquesta Nit Santa
hi haurà una guspira
que li escalfarà el cor,
i, si la vol entendre,
una veu molt fonda
li dirà, sens paraules,
murmuri d’afectes,
que Déu es el Tot

i que si en fem festa
i ens fem regals
és perquè fa vint segles
la terra va plena
del més gran Regal:
de Déu que ens estima
de Déu fet Infant
que espera i enyora
i vol abraçar
a tots els qui cerquen,
i malden tot l’any,
als qui el coneixen
i estimen amants i
també als qui vaguen
perduts, temptejant,
i sense ni saber-ho,
porten també al rostre
els trets de família
del Déu de Nadal!.

Sant Nadal a tothom!

PRELUDI DE NADAL

Un bou i una mula
Dormien plegats
Fred, mosques i gana,
Tot sempre era igual

Però una nit molt freda
I fosca per demés
els fregaren els somnis
Ales d’àngels blaus
Volaven, cantaven:
“Dalt el cel, la Glòria,
A la terra, pau!”

“Això es cosa nova”
- s’exclamà el polli -
“tanta llum al vespre?
Què passa avui aquí?”

El bou ronsejava,
però de cua d’ull
mirava la Mare,
Un Noia Jove
Que besava un Fill

La nit no sabia
Perquè en un instant
S’havia tornat dia!

Llums i àngels cantaires,
Glòria a dalt de Cel
Tot es festa als aires,...
Serem només els homes
Els que no ho cantem?

Si un bou i una mula,
La nit i els estels
Senten el Misteri....
Homes de la terra
Recobreu el senderi
I ADOREU A DÉU.
BON NADAL